Marxa de puntetes idiopàtica o neurològica: com diferenciar-les?

Tot i que tots dos patrons poden semblar similars a simple vista, hi ha característiques clíniques que ens ajuden a distingir-los.

1. Marxa de puntetes idiopàtica

La marxa de puntetes idiopàtica es defineix com un patró de marxa persistent en què l’infant camina predominantment sobre les puntes dels peus, sense que s’identifiqui una causa neurològica, neuromuscular o ortopèdica que ho justifiqui.

Es considera un diagnòstic d’exclusió, la qual cosa vol dir que primer cal descartar altres possibles causes.

Les característiques més habituals són:

• Generalment afecta tots dos peus de manera relativament simètrica.

• L’infant pot ser capaç de recolzar els talons quan se li demana.

• El to i la força muscular solen ser normals.

• El desenvolupament motor sol ser adequat per a la seva edat.

• No hi ha altres signes clars d’alteració neurològica.

• Pot aparèixer una limitació progressiva de la flexió dorsal del turmell, especialment quan el patró es manté durant anys.

Alguns infants alternen la marxa de puntetes amb una marxa recolzant tota la planta del peu, mentre que d’altres mantenen aquest patró de manera gairebé constant.

2. Marxa de puntetes associada a alteracions neurològiques

La marxa de puntetes també pot ser una manifestació d’una malaltia neurològica o neuromuscular subjacent.

En aquests casos, el patró de marxa pot estar relacionat amb alteracions del to muscular, dificultats en el control motor, debilitat muscular o patrons de moviment anormals.

Alguns signes que ens poden fer sospitar un origen neurològic són:

• Asimetria: afecta únicament un peu o és clarament més pronunciada en un costat.

• Augment del to muscular: rigidesa o espasticitat a les extremitats inferiors.

• Debilitat muscular: dificultat per controlar determinats moviments o mantenir una marxa normal.

• Reflexos anormals: troballes en l’exploració neurològica que suggereixen una alteració del sistema nerviós.

• Dificultats en el desenvolupament motor: retard en l’adquisició de fites motores, problemes d’equilibri o de coordinació.

• Dificultat per recolzar els talons: incapacitat per aconseguir voluntàriament un recolzament plantígrad.

• Regressió del desenvolupament: pèrdua d’habilitats motores que l’infant ja havia adquirit.

Algunes malalties, com la paràlisi cerebral infantil i determinats trastorns neuromusculars, es poden manifestar amb una marxa de puntetes.

Tanmateix, caminar de puntetes per si sol no permet establir un diagnòstic neurològic. Cal valorar el conjunt de troballes clíniques.

3. Quines són les principals diferències?

CaracterísticaIdiopàticaNeurològicaSimetriaGeneralment bilateral i simètricaPot ser unilateral o asimètricaTo muscularHabitualment normalPot estar augmentat o disminuïtForça muscularGeneralment conservadaPot estar reduïdaReflexosHabitualment normalsPoden ser anormalsDesenvolupament motorHabitualment d’acord amb l’edatPot presentar dificultatsMobilitat del turmellEs pot limitar progressivamentPot estar limitada per espasticitat o contracturesPatró de marxaPot ser variablePot associar altres patrons de moviment anormals

Aquestes característiques són orientatives i no constitueixen criteris diagnòstics definitius. Sempre cal una exploració clínica completa.

4. Quan han de consultar els pares?

No tots els infants que caminen de puntetes presenten una malaltia subjacent. Tanmateix, determinades característiques han de motivar una valoració professional.

És recomanable consultar quan:

• La marxa de puntetes persisteix més enllà dels primers anys d’adquisició de la marxa.

• L’infant camina de puntetes únicament amb un peu.

• No aconsegueix recolzar voluntàriament els talons.

• Presenta rigidesa, debilitat o caigudes freqüents.

• Hi ha altres alteracions del desenvolupament motor.

• La marxa de puntetes apareix després d’un període en què caminava amb normalitat.

Un canvi brusc en el patró de marxa, especialment si s’acompanya de debilitat o de pèrdua d’habilitats adquirides prèviament, requereix una valoració mèdica urgent.

5. Per què és important una valoració precoç?

Identificar la causa de la marxa de puntetes és fonamental per escollir el tractament més adequat.

En la marxa de puntetes idiopàtica, el tractament es pot centrar a mantenir la mobilitat del turmell, millorar la flexibilitat muscular i optimitzar la mecànica de la marxa. Les opcions dependran de l’edat, els símptomes i el grau de limitació articular.

Quan hi ha una alteració neurològica, el tractament ha d’abordar el problema motor de base i les necessitats funcionals específiques de cada infant.

En funció de les troballes, pot ser necessària la col·laboració d’un equip multidisciplinari format per traumatòlegs infantils, neuròlegs pediàtrics i fisioterapeutes.

L’abordatge ha de ser sempre individualitzat.

Reflexió final

La marxa de puntetes idiopàtica i la d’origen neurològic poden semblar similars, però els seus mecanismes i tractaments poden ser molt diferents.

Valorar la simetria, el to muscular, la força, els reflexos, la mobilitat del turmell i el desenvolupament motor global ens ajuda a comprendre què està passant.

L’objectiu no és simplement corregir la manera de caminar d’un infant, sinó comprendre per què camina d’aquesta manera.

Una valoració precoç permet identificar possibles alteracions i oferir el tractament més adequat per a cada infant.