El meu fill camina de puntetes: és una fase o cal estudiar-ho?

Marxa de puntetes en nens: causes, senyals d’alerta i tractament

La marxa de puntetes és un patró de desplaçament en què l’infant camina recolzant principalment la part davantera dels peus, sense fer un contacte habitual del taló amb el terra.

És relativament freqüent durant les primeres etapes del desenvolupament motor, especialment quan els nens estan aprenent a caminar. Tanmateix, quan persisteix més enllà dels primers anys o apareix acompanyada d’altres signes, és important fer una valoració professional.

És normal que un nen camini de puntetes?

Durant l’aprenentatge de la marxa poden aparèixer patrons de recolzament variables. Alguns nens caminen ocasionalment de puntetes com a part de la seva exploració motora.

En molts casos, aquesta conducta desapareix espontàniament a mesura que madura el patró de marxa.

No obstant això, si l’infant continua caminant de puntetes de manera habitual després dels 2-3 anys, convé consultar un professional sanitari per identificar-ne la possible causa.

Quines són les causes de la marxa de puntetes?

La marxa de puntetes pot tenir diferents orígens:

• Marxa idiopàtica: es produeix sense que hi hagi una alteració neurològica, ortopèdica o muscular que l’expliqui. Sol ser bilateral.

• Alteracions musculars: hi pot haver escurçament o augment de la rigidesa dels músculs del panxell i del tendó d’Aquil·les.

• Alteracions neurològiques: algunes condicions, com la paràlisi cerebral, poden modificar el to muscular i el patró de marxa.

• Alteracions neuromusculars: determinades malalties musculars poden afectar la manera de caminar.

• Alteracions del neurodesenvolupament: la marxa de puntetes es pot observar en alguns nens amb trastorns de l’espectre autista o altres condicions del neurodesenvolupament.

• Factors sensorials: alguns nens presenten diferències en el processament sensorial que poden influir en els seus patrons de recolzament.

És important recordar que caminar de puntetes, per si sol, no significa que l’infant tingui autisme ni cap altra alteració del desenvolupament.

Quins senyals hem d’observar?

Hi ha algunes característiques que poden indicar la necessitat d’una valoració:

• Camina de puntetes de manera constant.

• No aconsegueix recolzar els talons voluntàriament.

• Té dificultat per ajupir-se a la gatzoneta.

• Cau sovint o mostra inestabilitat.

• Hi ha rigidesa als turmells o limitació de la mobilitat.

• Camina de puntetes només amb un peu.

• Ha començat a caminar de puntetes després d’haver desenvolupat prèviament una marxa normal.

Mereix una atenció especial l’aparició sobtada de la marxa de puntetes, sobretot si s’acompanya de debilitat, dolor o canvis en la mobilitat.

Com es fa la valoració?

La valoració ha de ser individualitzada i pot incloure:

• Observació del patró de marxa.

• Avaluació de la mobilitat del turmell.

• Exploració de la musculatura de les extremitats inferiors.

• Valoració del to muscular, la força i la coordinació.

• Anàlisi de les fites del desenvolupament motor.

• Exploració neurològica quan estigui indicada.

L’objectiu és determinar si es tracta d’una marxa idiopàtica o si hi ha alguna condició que requereixi una atenció específica.

Quin tractament té la marxa de puntetes?

El tractament dependrà de la causa, l’edat de l’infant, la freqüència de la marxa de puntetes i la presència o no de limitacions articulars.

Entre les opcions terapèutiques hi ha:

• Fisioteràpia pediàtrica: exercicis de mobilitat, enfortiment, equilibri i reeducació del patró de marxa.

• Estiraments: quan hi ha escurçament muscular, poden formar part del tractament.

• Òrtesis: en determinats casos poden ajudar a afavorir un patró de recolzament més adequat.

• Guixos seriats: es poden utilitzar quan hi ha una limitació de la dorsiflexió del turmell.

• Tractament quirúrgic: es reserva per a casos seleccionats en què hi ha un escurçament important i altres mesures no han estat suficients.

La importància d’una intervenció precoç

La marxa de puntetes no sempre representa un problema, però tampoc s’ha de normalitzar quan persisteix o presenta característiques atípiques.

Una valoració precoç permet identificar possibles alteracions, prevenir limitacions musculars i articulars i establir un pla d’intervenció adaptat a les necessitats de cada infant.

Cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament, però observar com camina ens pot oferir informació molt valuosa sobre el seu desenvolupament motor.