Metatarsàlgia
La metatarsàlgia és el dolor a la part davantera de la planta del peu, just a sota dels caps dels metatarsians. En infants i adolescents pot aparèixer per sobrecàrrega esportiva, alteracions en la forma del peu, calçat inadequat o determinades lesions òssies i articulars. El tractament depèn de la causa i sol començar amb mesures conservadores.
- Edat habitual
- Qualsevol edat; les causes varien durant el creixement
- També anomenat
- Dolor a l'avantpeu · Dolor plantar sota els metatarsians
Què és
La metatarsàlgia és un terme que descriu el dolor a la zona davantera de la planta del peu, especialment a l’àrea situada just darrere dels dits. Els metatarsians són els ossos que connecten la zona mitjana del peu amb els dits. Aquesta regió suporta una part important del pes corporal en caminar, córrer i saltar. Quan la càrrega es concentra excessivament en un o diversos metatarsians, poden aparèixer molèsties que dificulten l’activitat diària o esportiva.
En infants i adolescents, el dolor pot estar relacionat amb l’augment de l’activitat física, els entrenaments repetitius, l’ús de calçat estret o poc adequat i determinades característiques de la forma del peu. També pot ser degut a alteracions en la longitud o la posició dels metatarsians, deformitats dels dits o lesions específiques de l’os i de les articulacions. Durant el creixement és important distingir aquestes causes de les molèsties pròpies d’una lesió per sobrecàrrega.
No hi ha una única causa ni una xifra de freqüència aplicable a totes les edats pediàtriques, ja que la metatarsàlgia és un símptoma i no un diagnòstic específic. La localització exacta del dolor, el moment en què apareix i les activitats que el desencadenen ajuden a orientar l’estudi.
Tot i que sovint millora amb mesures senzilles, el dolor persistent o recurrent mereix una valoració mèdica per identificar-ne l’origen i evitar que limiti la marxa, l’esport o les activitats habituals.
Senyals que poden notar els pares
Els signes més habituals són:
- Dolor a la planta de l’avantpeu: l’infant assenyala la zona situada darrere dels dits, especialment en caminar o córrer.
- Molèsties durant l’esport: el dolor apareix en saltar, córrer o entrenar i pot millorar amb el repòs.
- Coixesa o canvis en caminar: pot recolzar més el taló o la vora externa del peu per evitar la zona dolorosa.
- Dificultat per caminar descalç: el contacte directe amb el terra pot augmentar les molèsties.
- Durícies o zones endurides: poden aparèixer quan hi ha una distribució anormal de la pressió sobre l’avantpeu.
- Envermelliment o inflor: poden acompanyar algunes lesions per sobrecàrrega o traumatismes.
- Menor tolerància a l’exercici: l’infant necessita descansar més sovint o deixa de fer activitats que abans feia sense dificultat.
L’absència de signes visibles no descarta un problema. Algunes lesions òssies o articulars produeixen dolor sense inflor ni canvis evidents a la pell.
Quan consultar
És recomanable demanar una valoració mèdica si:
- El dolor es repeteix durant diverses sessions esportives o persisteix malgrat el repòs relatiu.
- L’infant coixeja o té dificultats per caminar amb normalitat.
- El dolor apareix sempre al mateix punt.
- S’observen deformitats dels dits o canvis progressius en la forma del peu.
- Les molèsties interfereixen amb l’escola, l’activitat física o l’ús del calçat habitual.
- El dolor augmenta progressivament o reapareix en reprendre l’esport.
Quan és urgent?
Cal fer una valoració urgent si l’infant no pot recolzar el peu, té dolor intens després d’un traumatisme, té inflor important o una deformitat sobtada, o si el peu està vermell i calent i apareix febre. També convé descartar una lesió per estrès quan hi ha dolor ossi localitzat que augmenta en recolzar.
Com es diagnostica
El diagnòstic comença amb una entrevista clínica i una exploració física. L’especialista preguntarà quan va començar el dolor, si coincideix amb un augment de l’entrenament, quin calçat fa servir l’infant i si ha patit algun traumatisme.
Durant l’exploració s’identifica el punt exacte del dolor i s’avaluen la forma del peu, la longitud i la posició dels dits, la mobilitat de les articulacions i la distribució de les càrregues en caminar. També pot caldre valorar la mobilitat del turmell i la tensió de la musculatura del panxell.
Les proves d’imatge es demanen segons la sospita clínica:
- Radiografies: permeten estudiar l’alineació i la longitud dels metatarsians, així com detectar determinades alteracions òssies. En alguns casos es fan amb el pacient dret.
- Ressonància magnètica: pot ser útil si se sospita una lesió per estrès, una lesió osteocondral o una altra alteració que no s’identifica a les radiografies.
- Ecografia: pot ajudar a estudiar determinades lesions dels teixits tous quan està indicada.
No tots els infants necessiten proves d’imatge. L’elecció depèn dels símptomes, l’exploració i l’evolució del dolor.
Tractament
El tractament s’ha d’adreçar a la causa de la metatarsàlgia. En la majoria dels casos es comença amb mesures conservadores, però una lesió òssia o una alteració estructural específica pot requerir un abordatge diferent.
Tractament conservador
Les principals mesures inclouen:
- Adaptació temporal de l’activitat: reduir durant un temps les curses, els salts o els entrenaments que provoquen dolor. La tornada a l’activitat ha de ser progressiva.
- Calçat adequat: fer servir sabates còmodes, amb prou espai per als dits i una sola adaptada a les necessitats del peu.
- Plantilles o coixinets metatarsals: poden ajudar a redistribuir la pressió i alleujar la càrrega sobre la zona dolorosa. La seva col·locació s’ha d’individualitzar per no augmentar la pressió just sobre el punt afectat.
- Fred local: pot alleujar temporalment les molèsties després de l’activitat.
- Fisioteràpia: pot ser útil per recuperar la mobilitat, millorar la funció i tractar factors biomecànics associats quan n’hi ha.
- Tractament del dolor: els analgèsics s’han de fer servir seguint les indicacions d’un professional sanitari i tenint en compte l’edat de l’infant.
Si hi ha una lesió per estrès o una altra lesió òssia, pot caldre limitar el recolzament, fer servir crosses o recórrer temporalment a una immobilització. Aquestes mesures s’han d’ajustar al diagnòstic i no s’indiquen de manera rutinària en totes les metatarsàlgies.
Tractament quirúrgic
La cirurgia és poc freqüent i no sol ser necessària quan el dolor es deu únicament a una sobrecàrrega que millora amb el tractament conservador.
Es pot valorar quan hi ha una causa estructural ben identificada, com una deformitat òssia que concentra excessivament la càrrega, una alteració important de la posició dels metatarsians o determinades lesions articulars, i els símptomes persisteixen malgrat un tractament adequat.
La tècnica depèn del problema concret. En casos seleccionats pot caldre corregir la posició o la longitud d’un metatarsià mitjançant una osteotomia, és a dir, un tall controlat de l’os per modificar-ne l’alineació. Altres lesions requereixen procediments específics, de manera que no hi ha una operació única per a la metatarsàlgia.
La intervenció es pot fer amb anestèsia general o regional. Alguns procediments permeten l’alta el mateix dia, tot i que la necessitat d’ingrés, immobilització i limitació del recolzament depèn de la tècnica utilitzada i de les característiques del pacient.
En infants i adolescents és especialment important tenir en compte el creixement ossi i evitar una correcció quirúrgica si no s’ha identificat clarament la causa del dolor.
Evolució i recuperació
La recuperació depèn de l’origen de la metatarsàlgia i del tractament necessari.
- Sobrecàrrega sense lesió estructural important: la millora es pot produir en dies o diverses setmanes amb l’adaptació de l’activitat i el calçat.
- Lesions òssies per estrès: poden necessitar diverses setmanes de protecció i una tornada progressiva a la càrrega, segons la localització i la gravetat.
- Després d’una cirurgia: els temps depenen de la tècnica, la consolidació òssia i la necessitat de protegir la zona intervinguda.
- Tornada a l’escola: sol ser possible abans que la tornada a l’esport, sempre que el dolor estigui controlat i el desplaçament sigui segur.
- Tornada a l’esport: s’ha de fer progressivament quan l’infant pugui caminar sense dolor, hagi recuperat la funció i la lesió de base permeti reprendre l’impacte.
No tots els pacients necessiten guix ni han de deixar de recolzar el peu. L’especialista indicarà si calen crosses, calçat postquirúrgic o immobilització i quan es poden reprendre les activitats.
Les revisions permeten comprovar l’evolució i ajustar el tractament si el dolor persisteix o reapareix.
Preguntes freqüents
La metatarsàlgia és freqüent en infants?
Pot aparèixer durant la infància i l'adolescència, especialment en relació amb l'activitat física, però la seva freqüència depèn de la causa. No hi ha una xifra única que representi tots els tipus de dolor de l'avantpeu en població pediàtrica.
Pot ser deguda a l'esport?
Sí. Els entrenaments repetitius, els salts i els augments bruscos de l'activitat poden sobrecarregar l'avantpeu. Tanmateix, el dolor persistent o molt localitzat obliga a descartar una lesió òssia o una altra causa específica.
Les plantilles la poden solucionar?
Poden alleujar el dolor en determinats casos perquè redistribueixen les pressions, però la seva eficàcia depèn de la causa. No corregeixen totes les deformitats ni substitueixen el tractament d'una lesió òssia.
Quan pot tornar a fer esport?
Depèn de la causa del dolor. Si es tracta d'una sobrecàrrega lleu, la tornada pot ser relativament ràpida i progressiva. Si hi ha una lesió per estrès o s'ha fet una cirurgia, pot caldre esperar diverses setmanes o mesos.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.