Peu cavus
El peu cavus és una deformitat en què l'arc de la planta del peu és més alt del que és habitual. En els infants es pot associar a un desequilibri muscular o a una malaltia neurològica, per això és important estudiar-ne la causa, especialment si progressa durant el creixement. Quan, a més, el taló es desvia cap endins parlem de peu cavovar, que pot provocar dolor, dits en urpa, sobrecàrrega de la vora externa del peu i inestabilitat del turmell.
- També anomenat
- Pes cavus · Peu cavus var
Què és
El peu cavus es caracteritza per un augment de l’alçada de l’arc longitudinal del peu. Aquesta forma modifica la distribució del pes en caminar i pot concentrar les pressions al taló, a l’avantpeu i a la vora externa del peu.
Quan l’arc elevat s’acompanya d’una desviació del taló cap endins, s’anomena peu cavovar. També poden aparèixer dits en urpa, contractures tendinoses i una tendència més gran a patir esquinços de turmell.
A la infància, el peu cavus mereix una atenció especial perquè pot ser la manifestació d’un desequilibri muscular o d’una malaltia neurològica. Entre les causes possibles hi ha la malaltia de Charcot-Marie-Tooth, determinades formes de paràlisi cerebral i altres alteracions neuromusculars. En alguns infants no s’identifica una causa concreta.
La deformitat pot ser lleu i estable o progressar durant el creixement. Per això no n’hi ha prou amb valorar l’alçada de l’arc: és fonamental estudiar la flexibilitat del peu, la posició del taló, la força muscular i la possible presència d’una malaltia de base.
Senyals que poden notar els pares
Els signes més freqüents són:
- Arc de la planta del peu excessivament elevat.
- Taló inclinat cap endins, especialment quan l’infant està dret.
- Dits arrufats o en urpa.
- Recolzament predominant sobre la vora externa del peu.
- Durícies o dolor sota la part davantera del peu.
- Esquinços de turmell repetits o sensació d’inestabilitat.
- Dificultat per trobar calçat còmode.
- Cansament, dolor en caminar o limitació per fer esport.
També convé parar atenció a les caigudes freqüents, la debilitat muscular o els canvis progressius en la manera de caminar.
Quan consultar
És recomanable demanar una valoració especialitzada si l’infant presenta un arc plantar molt elevat, especialment quan s’acompanya d’algun d’aquests signes:
- La deformitat augmenta amb el creixement.
- El peu presenta una desviació marcada del taló cap endins.
- Apareixen esquinços de repetició o dolor persistent.
- L’infant comença a caminar de manera diferent, cau sovint o té dificultats per córrer.
- S’observa debilitat muscular, pèrdua de força o deformitat progressiva dels dits.
- Un peu té una deformitat clarament més gran que l’altre.
Un peu cavus unilateral, progressiu o associat a alteracions neurològiques requereix una atenció especial per descartar una causa de base.
Quan és urgent?
Si apareix debilitat d’inici brusc, pèrdua sobtada de la capacitat per caminar o alteracions neurològiques agudes, cal fer una valoració mèdica urgent.
Com es diagnostica
El diagnòstic comença amb una exploració clínica completa del peu, el turmell i les extremitats inferiors. L’objectiu és identificar quina part del peu origina la deformitat, determinar si és flexible i establir si hi ha un desequilibri muscular o una malaltia neurològica associada.
Exploració clínica
S’avaluen l’alçada de l’arc plantar, l’alineació del taló, la posició de l’avantpeu, la flexibilitat del peu, la força muscular, els reflexos i la sensibilitat. També s’estudien la marxa i la presència de dits en urpa o retraccions tendinoses.
Una prova especialment útil és el test de Coleman, que permet valorar si el var del taló es pot corregir en modificar el recolzament de l’avantpeu. Aquesta dada ajuda a determinar quins components de la deformitat cal corregir.
Radiografies
Les radiografies del peu i del turmell en càrrega permeten estudiar l’alineació dels ossos, localitzar el vèrtex de la deformitat i planificar el tractament quan cal.
Estudi neurològic
Quan hi ha signes que suggereixen una malaltia neuromuscular, pot caldre una valoració per Neurologia Infantil i, segons el cas, una electromiografia, estudis de conducció nerviosa, una ressonància magnètica o proves genètiques.
Identificar la causa és fonamental per establir un pla de tractament adequat i anticipar la possible evolució durant el creixement.
Tractament
El tractament depèn de la causa, la intensitat de la deformitat, la seva flexibilitat, la presència de dolor i el risc de progressió.
L’objectiu és aconseguir un peu equilibrat, estable, plantígrad —que recolzi correctament a terra— i tan flexible i funcional com sigui possible.
Tractament conservador
En els peus cavus lleus, flexibles i estables es poden fer servir mesures conservadores per alleujar els símptomes i millorar la distribució de les pressions.
Inclouen:
- Plantilles personalitzades per millorar el recolzament i reduir les sobrecàrregues.
- Calçat adaptat a la forma del peu.
- Fisioteràpia i estiraments quan hi ha escurçament muscular o tendinós.
- Exercicis per millorar la força, l’equilibri i l’estabilitat del turmell.
Les plantilles poden ajudar a reduir les molèsties, però per si soles no solen corregir una deformitat òssia estructural ni eliminar un desequilibri muscular progressiu.
El seguiment durant el creixement permet comprovar si la deformitat es manté estable o si necessita un tractament addicional.
Tractament quirúrgic
La cirurgia pot estar indicada quan hi ha dolor persistent, deformitat progressiva, inestabilitat, alteracions importants del recolzament o pèrdua de flexibilitat.
La intervenció s’ha d’adaptar a cada pacient. No hi ha una tècnica única vàlida per a tots els peus cavovars: cal identificar els components de la deformitat i corregir-los de manera equilibrada.
Segons les característiques del peu, es poden fer alliberaments de la fàscia plantar, osteotomies del primer metatarsià o del calcani, transferències tendinoses i correccions dels dits en urpa. L’elecció depèn de la flexibilitat del peu, la posició de l’avantpeu, el grau de var del taló i l’equilibri muscular.
Una alternativa durant el creixement: hemiepifisiodesi dorsal del primer metatarsià
En determinats infants amb peu cavovar progressiu i creixement restant, es pot considerar una tècnica que aprofita el creixement per corregir gradualment la posició del primer metatarsià.
L’hemiepifisiodesi dorsal del primer metatarsià modula de manera asimètrica el creixement de la seva fisi proximal. Es pot combinar amb un alliberament percutani de la fàscia plantar quan està retreta.
L’objectiu és reduir progressivament la flexió plantar del primer radi i millorar l’alineació del peu, evitant en pacients seleccionats recórrer inicialment a osteotomies més extenses.
Aquesta tècnica va ser estudiada per Sanpera i col·laboradors, entre els quals la Dra. Laura Corominas, en una sèrie pilot publicada a Acta Orthopaedica el 2018. L’estudi va incloure 13 infants i 24 peus, amb resultats clínics i radiològics favorables durant el seguiment comunicat. Tot i això, es tracta d’una sèrie petita i la tècnica requereix una selecció acurada dels pacients i controls radiològics durant el creixement.
No tots els peus cavovars són candidats a aquesta opció. Quan hi ha un var rígid del retropeu, un desequilibri muscular important o una deformitat d’una altra localització, pot caldre associar o triar altres procediments.
Evolució i recuperació
La recuperació depèn del tipus de deformitat, de la tècnica quirúrgica i de la possible malaltia neuromuscular associada.
- Primeres setmanes: pot caldre protegir el peu amb un guix o una bota, segons la intervenció.
- Recolzament: l’inici de la càrrega depèn dels procediments fets i de l’estabilitat de la correcció.
- Tornada a l’escola: sol ser possible quan el dolor està controlat i el desplaçament és segur.
- Rehabilitació: s’adapta a la recuperació de la mobilitat, la força i l’equilibri.
- Tornada a l’esport: es fa progressivament quan l’evolució clínica permet recuperar les activitats d’impacte amb seguretat.
En els infants en creixement, el seguiment és especialment important per comprovar que la correcció es manté i detectar possibles canvis relacionats amb el creixement o amb la malaltia de base.
L’objectiu no és només reduir l’alçada de l’arc, sinó aconseguir un peu equilibrat, estable, indolor i funcional, amb una distribució adequada de les pressions.
Valoració especialitzada del peu cavus infantil
La Dra. Laura Corominas fa la valoració del peu cavus i cavovar infantil, estudiant la causa de la deformitat, la seva flexibilitat i la seva evolució durant el creixement.
La seva experiència inclou l’estudi de tècniques de correcció progressiva mitjançant la modulació del creixement en pacients seleccionats. L’elecció del tractament s’individualitza segons l’edat, l’anatomia del peu, l’equilibri muscular i les necessitats funcionals de cada infant.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.