Malaltia d'Iselin

En resum

La malaltia d'Iselin és una causa de dolor a la vora externa del peu en infants i adolescents en creixement. Es produeix per la irritació de l'apòfisi, una zona de creixement situada a la base del cinquè metatarsià. És més freqüent en infants actius que corren, salten o canvien de direcció. El tractament sol ser conservador, amb una reducció temporal de les activitats doloroses i una tornada progressiva a l'esport.

Edat habitual

Aproximadament entre els 8 i els 13 anys (preadolescència)

També anomenat

Apofisitis del cinquè metatarsià · Apofisitis de la base del cinquè metatarsià

Què és

La malaltia d’Iselin és una apofisitis per tracció que afecta la zona de creixement situada a la base del cinquè metatarsià, l’os que connecta amb el dit petit, a la vora externa del peu. Aquesta apòfisi és una part normal del desenvolupament de l’os i serveix d’inserció a un tendó important per al moviment i l’estabilitat del peu: el tendó del múscul peroneal curt.

Durant el creixement, les forces repetides que es transmeten a través d’aquest tendó, juntament amb els impactes de la cursa i els salts, poden irritar l’apòfisi i provocar dolor. Per aquest motiu, la malaltia apareix sovint en infants que practiquen futbol, bàsquet, atletisme, gimnàstica o altres esports que impliquen córrer i canviar de direcció.

És més habitual a la preadolescència, mentre aquesta zona de creixement encara no s’ha fusionat amb la resta de l’os. Pot afectar un sol peu i el dolor sol augmentar amb l’activitat física, sobretot després d’entrenaments intensos o d’un augment recent de la càrrega esportiva.

La malaltia d’Iselin no és una fractura per si mateixa i, en la majoria dels casos, evoluciona favorablement amb mesures conservadores. A mesura que madura l’esquelet i es tanca l’apòfisi, el problema sol desaparèixer.

Senyals que poden notar els pares

Els símptomes més freqüents són:

• Dolor localitzat a la vora externa del peu, just a la prominència òssia de la base del cinquè metatarsià.
• Molèsties en córrer, saltar, xutar una pilota o fer canvis de direcció.
• Dolor en prémer la zona on s’insereix el tendó del peroneal curt.
• Coixesa després de fer esport o dificultat per continuar l’entrenament.
• Inflor lleu o sensibilitat local en alguns casos.
• Dolor que millora amb el repòs i reapareix en reprendre l’activitat física.

Al principi, l’infant pot notar molèsties només durant l’esport. Si continua entrenant amb dolor, els símptomes també poden aparèixer en caminar o en portar determinades sabates.

Quan consultar

Convé demanar una valoració per un especialista en ortopèdia infantil quan el dolor a la vora externa del peu persisteix, reapareix sovint o limita l’activitat esportiva.

És especialment important consultar si:

• L’infant coixeja o té dificultats per recolzar el peu.
• El dolor no millora en reduir temporalment l’activitat.
• Hi ha inflor important o dolor molt localitzat després d’un traumatisme.
• Les molèsties apareixen en repòs o durant la nit.
• El dolor augmenta progressivament o impedeix fer les activitats habituals.

Quan és urgent?

Si l’infant no pot recolzar el peu, té dolor intens després d’una lesió o presenta un envermelliment important, febre o malestar general, necessita una valoració mèdica urgent per descartar altres causes.

Com es diagnostica

El diagnòstic es basa en la història clínica i l’exploració física. L’especialista identifica el punt dolorós a la base del cinquè metatarsià, comprova la sensibilitat a la palpació i valora la mobilitat del peu i del turmell, així com la relació dels símptomes amb l’activitat esportiva.

La radiografia pot ser útil quan hi ha dubtes diagnòstics. L’apòfisi normal del cinquè metatarsià es pot veure a les radiografies com una petita estructura òssia independent, orientada longitudinalment respecte a l’os. En la malaltia d’Iselin es poden observar irregularitats, fragmentació o canvis a l’apòfisi, tot i que aquestes troballes s’han d’interpretar juntament amb els símptomes i l’exploració.

És important diferenciar aquesta malaltia d’una fractura de la base del cinquè metatarsià, que pot aparèixer després d’una torçada o un traumatisme, i d’altres causes de dolor a la vora externa del peu. Si el quadre és atípic o persisteix malgrat el tractament, poden caldre altres proves d’imatge.

Tractament

Tractament conservador

La majoria dels infants amb malaltia d’Iselin milloren sense cirurgia. L’objectiu és reduir la irritació de l’apòfisi i permetre que l’infant recuperi progressivament la seva activitat habitual.

1. Reducció temporal de l’activitat esportiva

Es recomana reduir o suspendre temporalment les activitats que provoquen dolor, sobretot les curses, els salts i els canvis de direcció. No sempre cal deixar tot l’esport: es poden mantenir activitats alternatives que no generin molèsties.

2. Fred local

Aplicar fred protegit amb una tela durant uns 10-15 minuts després de l’activitat pot ajudar a alleujar el dolor. No s’ha de posar gel directament sobre la pell.

3. Calçat adequat

És recomanable fer servir un calçat còmode, amb bona subjecció i prou espai a la vora externa del peu, evitant la pressió directa sobre la zona dolorosa.

4. Fisioteràpia

Quan està indicada, la fisioteràpia pot ajudar a recuperar la mobilitat del turmell, millorar la flexibilitat de la musculatura de la cama i treballar la força i el control de la càrrega. Els exercicis s’han d’adaptar als símptomes i no han de provocar un dolor significatiu.

5. Immobilització en casos dolorosos

Si el dolor és intens, persisteix en caminar o impedeix recolzar el peu amb normalitat, l’especialista pot indicar temporalment una bota d’immobilització. La necessitat i la durada depenen de la gravetat dels símptomes i que s’hagin descartat altres lesions.

Les taloneres o les plantilles no són necessàries de manera sistemàtica; es poden considerar si hi ha alteracions biomecàniques associades que contribueixen a les molèsties.

Tractament quirúrgic

La malaltia d’Iselin no sol requerir cirurgia. En la gran majoria dels casos, el dolor desapareix amb el tractament conservador i la maduració de l’esquelet. La cirurgia no està indicada per tractar l’apofisitis habitual.

Si el dolor persisteix durant un període llarg malgrat un tractament adequat, cal revisar el diagnòstic i descartar altres causes abans de plantejar qualsevol procediment excepcional.

Evolució i recuperació

El pronòstic sol ser molt bo. La majoria dels infants milloren en reduir temporalment les activitats que provoquen dolor i tornen a l’esport de manera progressiva.

Com a orientació general:

• Primeres 1-2 setmanes: reducció de la càrrega esportiva, adaptació del calçat i mesures per controlar el dolor.
• Durant les 2-6 setmanes següents: recuperació progressiva de la marxa i de la tolerància a l’activitat, segons l’evolució clínica.
• Escola: normalment l’infant hi pot continuar anant des del principi, sempre que pugui caminar còmodament. Si coixeja, pot caldre reduir temporalment els desplaçaments.
• Tornada a l’esport: quan camina sense dolor, la palpació de la zona és indolora o gairebé no molesta i pot córrer, saltar i canviar de direcció sense símptomes durant l’activitat ni després.

Molts casos es resolen en poques setmanes, tot i que les molèsties es poden allargar diversos mesos si persisteix la sobrecàrrega esportiva. En els casos més dolorosos pot caldre una immobilització temporal i una recuperació més lenta.

La tornada a l’esport ha de ser gradual, augmentant primer la durada i després la intensitat. Si el dolor reapareix, convé reduir la càrrega i reavaluar la progressió.

La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.