Hallux valgus juvenil (galindó)
L'hallux valgus juvenil és una deformitat del peu en què el dit gros es desvia cap als altres dits i apareix una prominència a la base, coneguda com a galindó. Pot no causar molèsties o produir dolor en caminar, fer esport o portar determinades sabates. Quan el dolor persisteix i limita l'activitat diària, hi ha opcions quirúrgiques per corregir la deformitat, incloses tècniques percutànies de mínima incisió.
- Edat habitual
- Infància i adolescència, especialment durant el creixement
- També anomenat
- Galindó juvenil · Galindó de l'adolescent · Hallux valgus de l'adolescent · Bunion
Què és
L’hallux valgus juvenil és una deformitat de l’avantpeu que apareix durant la infància o l’adolescència. El dit gros es desvia cap als altres dits i el primer metatarsià, l’os que connecta el dit amb la part mitjana del peu, adopta una posició que fa més prominent la seva base. Aquesta prominència és el que coneixem com a galindó. Pot afectar un peu o tots dos, tot i que és freqüent que aparegui en tots dos.
No hi ha una única causa. La predisposició familiar i la forma dels ossos del peu hi tenen un paper important. També hi poden influir la laxitud dels lligaments i determinades característiques de la petjada. L’ús de calçat estret pot augmentar la pressió i les molèsties sobre la prominència, però no és l’única causa de la deformitat.
El problema sol fer-se més evident durant el creixement. Alguns adolescents gairebé no tenen símptomes, mentre que d’altres tenen dolor, envermelliment pel fregament del calçat o dificultats per fer determinades activitats esportives. L’evolució és variable: no tots els galindons progressen ni tots necessiten tractament quirúrgic.
A diferència de l’hallux valgus de l’adult, en l’adolescent encara pot quedar creixement ossi per completar. Per això, abans de plantejar una operació és important valorar la maduresa de l’esquelet, la intensitat dels símptomes i la repercussió en la vida diària.
Senyals que poden notar els pares
Els signes més habituals són:
- Desviació del dit gros: sembla que s’inclina cap al segon dit, en lloc de mantenir-se alineat.
- Bony a la base del dit: apareix una prominència a la vora interna del peu.
- Envermelliment o fregades: la pell es pot irritar pel contacte amb la sabata.
- Dolor en caminar o fer esport: les molèsties poden augmentar en córrer, saltar o passar moltes hores dret.
- Dificultat per trobar calçat còmode: algunes sabates premen sobre el galindó i provoquen dolor.
- Canvis en la posició dels altres dits: en deformitats més marcades, el dit gros es pot acostar al segon dit o empènyer-lo.
La presència d’un bony no vol dir necessàriament que hi hagi un problema important. Convé parar atenció, sobretot, al dolor, a la progressió de la deformitat i a les limitacions que pugui causar.
Quan consultar
És recomanable demanar una valoració per pediatria o traumatologia especialitzada en peu i turmell si:
- L’adolescent té dolor recurrent a la base del dit gros.
- La desviació sembla augmentar durant el creixement.
- Les molèsties dificulten caminar, fer esport o portar el calçat habitual.
- Apareixen fregades freqüents, durícies o problemes amb els dits veïns.
- El dolor persisteix tot i portar sabates còmodes i modificar les activitats que el desencadenen.
Quan és urgent?
L’hallux valgus sol ser un problema d’evolució lenta i no és per si mateix una urgència. Tanmateix, és aconsellable una valoració mèdica urgent si apareix dolor intens de manera sobtada, inflor important, envermelliment i calor marcats, febre, impossibilitat de recolzar el peu o si la deformitat apareix després d’un traumatisme. Aquests símptomes poden indicar un altre problema que cal avaluar.
Com es diagnostica
El diagnòstic es fa mitjançant la història clínica i l’exploració física. L’especialista preguntarà quan van començar les molèsties, si hi ha antecedents familiars, quines activitats provoquen dolor i com ha evolucionat la deformitat.
Durant l’exploració es valoren l’alineació del dit gros, la prominència òssia, la mobilitat de l’articulació, la flexibilitat del peu i la presència de dolor o alteracions als dits veïns. També s’examinen la petjada, el calçat i la mobilitat d’altres articulacions quan cal.
Si cal estudiar la deformitat amb més precisió, es poden demanar radiografies de tots dos peus en càrrega, és a dir, amb el pacient dret. Aquestes imatges permeten mesurar els angles entre els ossos, valorar l’alineació articular i planificar el tractament si es considera una intervenció.
No tots els adolescents necessiten proves d’imatge. La indicació depèn dels símptomes, l’exploració i la possibilitat de fer un tractament quirúrgic.
Tractament
El tractament depèn de la intensitat del dolor, de la repercussió funcional, de l’evolució de la deformitat i del creixement que queda per completar. En la majoria dels casos es comença amb mesures conservadores.
Tractament conservador
L’objectiu és alleujar les molèsties i facilitar les activitats quotidianes. Les principals mesures són:
- Calçat adequat: sabates prou amples a la part davantera, que no comprimeixin els dits ni freguin el galindó.
- Adaptació de l’activitat: reduir temporalment les activitats que desencadenen dolor i reprendre-les de manera progressiva segons la tolerància.
- Plantilles: poden ajudar quan hi ha una alteració de la petjada associada o una indicació específica, tot i que per si soles no corregeixen la deformitat òssia.
- Separadors o fèrules: en alguns casos alleugen el fregament o milloren la comoditat, però no garanteixen que el galindó deixi de progressar.
- Fisioteràpia i exercicis: poden ser útils per millorar la mobilitat, la funció i el control del peu en pacients seleccionats.
Aquestes mesures no solen corregir de manera permanent l’alineació dels ossos, però poden controlar els símptomes i evitar que les molèsties interfereixin en la vida diària. La cirurgia no està indicada només perquè hi hagi una prominència visible.
Tractament quirúrgic
En infants i adolescents, l’elecció de la cirurgia depèn especialment de quant creixement queda per completar, de la intensitat del dolor i de les característiques de la deformitat. No hi ha una única tècnica adequada per a tots els pacients. En alguns infants es pot aprofitar el creixement per millorar progressivament l’alineació; en adolescents seleccionats, pot caldre corregir directament la posició dels ossos.
Hemiepifisiodesi lateral de la fisi proximal del primer metatarsià
En infants amb hallux valgus juvenil i creixement ossi encara pendent, hi ha una tècnica quirúrgica que permet aprofitar el creixement per millorar progressivament l’alineació del dit gros: l’hemiepifisiodesi lateral del primer metatarsià.
La tècnica consisteix a frenar parcialment el creixement de la zona lateral de la placa de creixement (fisi) situada a la base del primer metatarsià. Com que els dos costats de l’os creixen de manera diferent, es busca modificar gradualment la seva orientació i reduir la desviació entre el primer i el segon metatarsià.
En quins pacients està indicada? Es pot considerar en infants amb una deformitat simptomàtica o progressiva que encara tenen prou creixement per endavant. L’edat cronològica, per si sola, no determina la indicació: cal valorar la maduresa òssia i el temps de creixement restant mitjançant l’exploració i les proves d’imatge pertinents.
Quins resultats es poden esperar? La correcció es produeix de manera gradual, a mesura que l’infant creix. Els estudis publicats descriuen millores del dolor i de la funció, juntament amb una reducció generalment moderada dels angles radiogràfics de la deformitat. Per tant, el seu objectiu pot ser millorar l’alineació i, especialment, limitar la progressió del galindó, sense garantir una correcció completa.
Com que la tècnica depèn del creixement, la seva eficàcia disminueix quan queda poc creixement per completar. També pot caldre una nova intervenció si la correcció és insuficient, apareix una complicació o la deformitat persisteix.
El seguiment clínic i radiogràfic és fonamental per controlar l’evolució, comprovar la resposta al tractament i detectar possibles problemes relacionats amb l’implant o el creixement.
L’hemiepifisiodesi és una alternativa específica per a pacients seleccionats i no substitueix les tècniques de correcció òssia directa en tots els casos. La decisió s’ha d’individualitzar segons els símptomes, l’anatomia del peu i la maduresa esquelètica.
Referència: Artioli E. et al. First Metatarsal Hemiepiphysiodesis for the Treatment of Juvenile Hallux Valgus: A Systematic Review. Journal of Pediatric Orthopaedics, 2023. Consultar a PubMed.
Cirurgia percutània en adolescents: PECA i altres tècniques de mínima incisió
Quan el dolor persisteix malgrat el tractament conservador i la deformitat limita la vida diària, es pot plantejar una correcció quirúrgica. En adolescents, la decisió s’ha d’individualitzar tenint en compte la maduresa òssia, la gravetat de la deformitat i el risc de recurrència.
Les tècniques percutànies permeten corregir la posició dels ossos a través de petites incisions, amb l’ajuda de control radiològic durant la intervenció. El seu objectiu és millorar l’alineació del dit gros, reduir la prominència dolorosa i facilitar l’ús del calçat i la pràctica d’activitat física.
La tècnica PECA (Percutaneous Chevron Akin) combina dos procediments:
- Osteotomia tipus Chevron del primer metatarsià: permet modificar la posició del cap del metatarsià per corregir part de la desviació.
- Osteotomia d’Akin: corregeix una desviació addicional de la falange proximal del dit gros quan està indicada.
La fixació interna manté la correcció durant la consolidació òssia. L’abordatge de mínima incisió sol permetre cicatrius petites, tot i que la recuperació i el risc de complicacions depenen de la tècnica, la fixació i les característiques de cada pacient.
Centrolock és un sistema de correcció percutània que combina una osteotomia del primer metatarsià amb un implant de fixació específic. El seu disseny està orientat a facilitar la correcció de la posició del metatarsià en diferents plans i a mantenir l’estabilitat de l’osteotomia. L’elecció d’aquest sistema depèn de l’anatomia, el tipus de deformitat i l’experiència de l’equip quirúrgic.
Tot i que aquestes tècniques poden oferir bons resultats en la correcció de l’hallux valgus, l’evidència específica en adolescents amb creixement pendent és més limitada que la disponible en població adulta. Per això no s’han d’indicar només perquè siguin procediments mínimament invasius: és fonamental seleccionar adequadament el pacient i valorar la maduresa de les seves plaques de creixement.
Evolució i recuperació
La recuperació depèn de la tècnica utilitzada, de l’estabilitat de la fixació i de l’evolució individual.
- Després d’una hemiepifisiodesi: cal fer controls clínics i radiogràfics periòdics per valorar la correcció progressiva i detectar possibles complicacions relacionades amb l’implant o el creixement.
- Després d’una cirurgia percutània: en determinats procediments es pot permetre el recolzament precoç amb un calçat postquirúrgic, tot i que les indicacions varien segons l’osteotomia i la seva fixació.
- Tornada a l’escola: sol ser possible abans que la tornada a l’esport, sempre que el dolor estigui controlat i el desplaçament sigui segur.
- Tornada a l’esport: cal esperar que hi hagi una consolidació òssia adequada i una recuperació funcional suficient. El moment exacte el determinarà l’especialista a les revisions.
L’aparició de dolor creixent, envermelliment important, secreció de la ferida, febre o dificultats noves per recolzar el peu requereix una valoració mèdica.
Quina tècnica és la més adequada?
La decisió no depèn només de l’edat cronològica, sinó també del creixement restant i de la forma concreta de la deformitat. L’hemiepifisiodesi busca modular el creixement i pot ser útil en pacients seleccionats; les tècniques percutànies pretenen corregir directament la deformitat òssia quan hi ha una indicació quirúrgica.
La valoració per un especialista en peu i turmell permet estudiar les radiografies, determinar la maduresa esquelètica i explicar a la família els beneficis, les limitacions i els riscos de cada opció.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.