Hallux varus congènit

En resum

L'hallux varus congènit és una deformitat poc freqüent present des del naixement en què el dit gros es desvia cap a l'interior del peu i se separa del segon dit. Pot ser deguda a alteracions dels lligaments i altres teixits tous, a diferències en el desenvolupament dels ossos o a una banda fibrosa que manté el dit desviat. En alguns infants s'associa a una curvatura de l'avantpeu que dona al peu una forma de C.

Edat habitual

Des del naixement

També anomenat

Dit gros desviat cap endins

Què és

L’hallux varus congènit és una malformació poc freqüent en què el dit gros es desvia cap a la part interna del peu i s’allunya del segon dit. Aquesta posició augmenta l’espai entre tots dos dits i pot modificar la forma de l’avantpeu. Pot afectar un sol peu o tots dos i presentar diferents graus de gravetat.

Una de les causes possibles és una alteració dels teixits tous que envolten la primera articulació metatarsofalàngica, situada a la base del dit gros. En alguns casos hi ha una banda fibrosa anòmala, semblant a un lligament, que exerceix tensió sobre el dit i contribueix a mantenir-lo desviat cap endins. També hi poden intervenir la tensió de la càpsula articular i dels lligaments, així com alteracions en el desenvolupament dels ossos del primer metatarsià.

Quan l’hallux varus s’acompanya d’una desviació cap endins de la part davantera del peu, pot aparèixer una curvatura característica en forma de C. Aquesta configuració pot estar relacionada amb un metatars adductus associat o amb altres alteracions estructurals. Per això és important estudiar tant la posició del dit gros com l’alineació de la resta de l’avantpeu.

L’hallux varus congènit és una afecció rara i no hi ha una xifra de freqüència prou establerta per a tots els seus tipus. L’exploració especialitzada permet identificar les estructures implicades i adaptar el tractament o, si cal, corregir la deformitat.

Malformacions associades

L’hallux varus congènit es pot presentar de manera aïllada o associat a altres malformacions congènites del peu. Entre aquestes destaquen la polidactília de l’hallux, que consisteix en la presència d’un dit gros addicional o d’elements ossis duplicats, i la sindactília, en què dos o més dits estan units parcialment o completament.

En alguns casos, l’hallux varus forma part d’un quadre malformatiu més ampli, com la síndrome de cefalopolisindactília de Greig, una malaltia genètica poc freqüent que pot associar polidactília, sindactília i determinades característiques craniofacials. Davant de diverses anomalies congènites, és important fer una exploració completa i valorar la necessitat d’una avaluació genètica.

Identificar aquestes associacions ajuda a entendre millor l’anatomia del peu i a planificar un tractament individualitzat, especialment quan es considera una correcció quirúrgica.

Senyals que poden notar els pares

Els signes més habituals són:

• Dit gros desviat cap endins: el dit s’allunya del segon dit en lloc d’adreçar-s’hi.
• Separació àmplia entre el primer i el segon dit: es pot observar un espai més gran de l’habitual.
• Peu amb forma de C: la part davantera del peu es pot corbar cap endins, especialment si hi ha un metatars adductus associat.
• Diferències entre tots dos peus: la deformitat pot afectar-ne un o tots dos.
• Dificultat per portar calçat: la posició del dit o la forma de l’avantpeu pot dificultar l’ajust de la sabata.
• Fregament o envermelliment: poden aparèixer a les zones de contacte amb el calçat.
• Alteració de la marxa: en infants més grans, la deformitat pot modificar el recolzament o provocar molèsties en caminar.

La presència d’una deformitat visible no vol dir necessàriament que l’infant tingui dolor o necessiti cirurgia. És important valorar la flexibilitat, l’anatomia i la repercussió funcional.

Quan consultar

És recomanable demanar una valoració per un especialista en traumatologia i ortopèdia infantil si:

• El dit gros està clarament desviat des del naixement.
• La deformitat sembla augmentar amb el creixement.
• El peu presenta una curvatura marcada o una forma de C.
• El dit no es pot corregir suaument amb la mà.
• Hi ha dificultats per trobar un calçat còmode.
• Apareixen dolor, fregades o problemes per caminar.
• S’observen altres anomalies als dits, als metatarsians o a les mans.

L’hallux varus congènit no sol ser una urgència.

Com es diagnostica

El diagnòstic es basa en l’exploració física i, quan està indicat, en proves d’imatge.

L’especialista examina la posició del dit gros, la separació respecte al segon dit i la forma global del peu. També comprova si la deformitat és flexible o rígida, si es pot corregir suaument i si hi ha una tensió anormal dels teixits tous.

És especialment important determinar si hi ha una banda fibrosa que contribueixi a mantenir el dit desviat i comprovar si hi ha un metatars adductus o una altra alteració òssia associada.

Les radiografies permeten valorar la longitud i l’orientació del primer metatarsià, l’alineació de les articulacions i possibles anomalies del desenvolupament ossi. En casos seleccionats poden caldre altres proves per estudiar amb més detall els teixits tous o planificar una intervenció.

L’exploració de tots dos peus i la valoració de possibles antecedents familiars també formen part de l’estudi.

Tractament

El tractament depèn de l’edat, la flexibilitat de la deformitat, les anomalies anatòmiques associades i les molèsties que produeixi. L’objectiu és aconseguir una posició funcional del dit gros, facilitar l’ús del calçat i millorar l’alineació del peu quan calgui.

Tractament conservador

Les mesures conservadores poden incloure:

• Fèrules o separadors correctors: es poden fer servir en casos seleccionats per mantenir una posició més adequada fins que es fa la cirurgia.

Aquestes mesures no corregeixen la deformitat, especialment si hi ha una banda fibrosa que manté el dit desviat o una anomalia òssia estructural.

Tractament quirúrgic

La tècnica s’adapta a les estructures responsables de la deformitat. Pot caldre combinar diversos procediments:

• Alliberament de teixits tous: permet alliberar les estructures que mantenen el dit desviat, inclosa una banda fibrosa anòmala quan hi és.
• Correcció de tendons i càpsula articular: pot ser necessària per equilibrar les forces que actuen sobre el dit i mantenir una alineació adequada.
• Correcció òssia: si hi ha una alteració important del primer metatarsià o d’altres ossos, es poden fer osteotomies per millorar-ne la posició.
• Correcció del metatars adductus associat: quan l’avantpeu presenta una curvatura important, pot caldre tractar també aquesta deformitat per aconseguir una correcció global adequada.

En alguns casos es fan servir agulles de fixació temporal per mantenir la posició durant la cicatrització. La intervenció se sol fer amb anestèsia general i pot requerir immobilització amb guix. L’ingrés i la durada de la recuperació depenen de la complexitat de la correcció.

No hi ha una tècnica única per a tots els pacients. La planificació ha de tenir en compte l’edat, el creixement restant, la flexibilitat articular i la presència d’anomalies òssies.

Evolució i recuperació

L’evolució depèn del tipus de deformitat i del tractament fet.

• Tractament conservador: no és una opció per corregir l’hallux varus; només es recomana una sabata ampla abans de la decisió quirúrgica.
• Després de la cirurgia: pot caldre mantenir un guix durant diverses setmanes per protegir la correcció.
• Tornada a l’escola: sol ser possible abans que la tornada a l’esport, sempre que el dolor estigui controlat i el desplaçament sigui segur.
• Tornada a l’esport: depèn de la consolidació òssia, de la recuperació de la mobilitat i de l’estabilitat del dit i de l’avantpeu.

Les revisions permeten comprovar que el dit manté una posició adequada i que la correcció no limita excessivament el moviment. En infants petits, el seguiment durant el creixement és especialment important.

Preguntes freqüents

L'hallux varus congènit es corregeix sol?

No. Si hi ha una deformitat rígida o una anomalia estructural, pot persistir i necessitar tractament.

Quina relació té amb el peu en forma de C?

La forma de C pot aparèixer quan hi ha una desviació cap endins de l'avantpeu, com passa en el metatars adductus associat. La banda fibrosa i les alteracions dels teixits tous poden contribuir a la desviació del dit gros, però és important identificar quines estructures estan afectades en cada infant.

Sempre cal operar?

En la majoria dels casos, sí.

La cirurgia corregeix completament la deformitat?

L'objectiu és millorar l'alineació i la funció, però el resultat depèn de l'anatomia inicial i de les estructures implicades. En alguns casos pot persistir una certa desviació o caldre un tractament addicional.

La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.