Sindactília del peu
La sindactília del peu és una malformació congènita en què dos o més dits estan units entre si, generalment per la pell i, de vegades, també per teixits més profunds o estructures òssies. És una alteració relativament freqüent que, en la majoria dels casos, no provoca dolor ni dificulta la marxa. El tractament depèn del tipus d'unió, dels símptomes i de si hi ha altres malformacions associades.
- Edat habitual
- Des del naixement
- També anomenat
- Dits units · Dits enganxats · Sindactília digital
Què és
La sindactília és una alteració del desenvolupament que apareix abans del naixement, quan els dits no se separen completament durant la formació del peu. Pot afectar dos dits o diversos i presentar-se en un sol peu o en tots dos. La forma més habitual és la unió entre el segon i el tercer dit.
És una malformació congènita relativament freqüent. La sindactília dels dits del peu sol ser més comuna que la dels dits de la mà i, en molts casos, té un caràcter familiar. Pot aparèixer de manera aïllada, sense altres alteracions, tot i que de vegades forma part d’una síndrome genètica o s’associa a altres malformacions dels dits i del peu.
Hi ha diferents tipus segons l’extensió i les estructures implicades. En la sindactília simple, els dits estan units només per la pell i les parts toves. En la sindactília complexa, també hi pot haver unions entre els ossos o alteracions en el seu desenvolupament. La unió pot ser parcial, si afecta només una part dels dits, o completa, si arriba fins als extrems.
En la majoria dels infants, la sindactília del peu és principalment una característica anatòmica i estètica que no afecta de manera important la marxa. Tot i això, si dificulta l’ús del calçat, provoca fregades o s’associa a altres deformitats, pot caldre una valoració especialitzada per decidir si convé tractar-la.
Senyals que poden notar els pares
Els signes més habituals són:
- Dos o més dits units: es pot observar una unió de la pell entre els dits des del naixement.
- Membrana entre els dits: la pell que els connecta pot ocupar només la part propera a la base o estendre’s al llarg de tot el dit.
- Dits d’aspecte diferent: els dits units poden tenir una forma o una longitud diferent de l’habitual.
- Alteració de les ungles: en alguns casos hi pot haver canvis en la forma o la separació de les ungles.
- Dificultat per fer servir determinades sabates: especialment si la unió s’acompanya de deformitat o afecta diversos dits.
- Fregades o irritació de la pell: poden aparèixer pel contacte entre els dits o per la pressió del calçat.
La sindactília simple sol ser indolora i no impedeix que l’infant camini amb normalitat.
Quan consultar
És recomanable consultar el pediatre o un especialista en traumatologia i ortopèdia infantil si:
- La unió entre els dits és extensa o afecta diversos dits.
- S’observa una deformitat associada o una diferència important en la longitud dels dits.
- L’infant té dolor, fregades freqüents o dificultats amb el calçat.
- La sindactília s’acompanya de dits addicionals, alteracions de les ungles o altres anomalies del peu.
- Hi ha altres malformacions congènites o antecedents familiars que aconsellin una valoració més àmplia.
- La família vol conèixer les possibilitats de correcció quirúrgica.
Quan és urgent?
La sindactília congènita aïllada no sol ser una urgència. Si apareix de manera sobtada inflor, dolor intens, canvis de color o de temperatura als dits, o una lesió de la pell amb signes d’infecció, cal una valoració mèdica.
Com es diagnostica
El diagnòstic se sol fer mitjançant l’exploració física. L’especialista observa quins dits estan units, fins on arriba la unió i si hi ha una mobilitat normal. També comprova la forma de les ungles, la longitud dels dits, l’alineació del peu i la presència d’altres malformacions.
En la sindactília simple, generalment no calen proves d’imatge. Si se sospita una unió òssia, hi ha deformitats importants o s’està planificant una intervenció, es poden demanar radiografies per estudiar l’anatomia dels dits i dels metatarsians.
Quan la sindactília apareix juntament amb altres anomalies congènites, pot ser convenient ampliar l’estudi per descartar una condició genètica associada.
Tractament
El tractament depèn de l’extensió de la unió, de les estructures implicades i de les molèsties que pugui ocasionar.
Tractament conservador
La majoria dels infants amb sindactília simple del peu no necessiten tractament. Si els dits estan ben alineats, no hi ha dolor i el calçat és còmode, n’hi ha prou amb observar l’evolució durant el creixement.
Les mesures conservadores poden incloure:
- Calçat còmode: fer servir sabates amb prou espai per als dits i evitar les pressions innecessàries.
- Cura de la pell: mantenir neta i seca la zona d’unió per reduir la irritació.
- Seguiment clínic: comprovar l’evolució del peu i detectar possibles problemes funcionals durant el creixement.
Les plantilles o els separadors no solen ser necessaris en una sindactília aïllada i no separen de manera permanent els dits units.
Tractament quirúrgic
La cirurgia es pot valorar quan la sindactília provoca problemes funcionals, dificultats importants amb el calçat, irritació recurrent o una deformitat associada que justifica la correcció. També es pot considerar per motius estètics després d’explicar a la família els beneficis esperats i els possibles riscos.
La intervenció consisteix habitualment a separar els dits mitjançant una tècnica de plàstia cutània. Com que la pell pot ser insuficient per cobrir les superfícies que queden exposades en separar-los, en alguns casos cal fer servir empelts de pell. La tècnica depèn de l’extensió de la unió i de l’anatomia dels dits.
Si hi ha una sindactília complexa amb unió òssia, pot caldre fer procediments addicionals. En infants, la cirurgia se sol fer amb anestèsia general, i l’alta pot ser el mateix dia o després d’una estada breu, segons la intervenció i les circumstàncies del pacient.
Entre els riscos hi ha les alteracions de la cicatrització, la infecció, la retracció de les cicatrius, la separació incompleta i la necessitat d’una nova intervenció. Per això, la cirurgia no està indicada de manera rutinària quan la unió no ocasiona problemes.
Evolució i recuperació
L’evolució de la sindactília simple sol ser favorable, especialment quan no hi ha altres alteracions del peu.
- Sense cirurgia: en la majoria dels casos l’infant pot caminar, córrer i fer esport amb normalitat. No cal immobilització.
- Després de la intervenció: se sol fer servir un embenat protector i, en determinats casos, un calçat postquirúrgic o una immobilització temporal.
- Primeres setmanes: es controla la ferida, es vigila la cicatrització i s’evita la pressió sobre els dits intervinguts.
- Tornada a l’escola: depèn del dolor, del tipus d’embenat i de la possibilitat de desplaçar-se amb seguretat.
- Tornada a l’esport: s’endarrereix fins que la ferida estigui cicatritzada i l’especialista confirmi que el recolzament i l’activitat són segurs.
La cicatrització inicial sol requerir diverses setmanes, tot i que la maduració de les cicatrius continua durant mesos. Els terminis exactes depenen de l’extensió de la sindactília i de la tècnica utilitzada.
Les revisions permeten comprovar la cicatrització, la mobilitat dels dits i l’evolució de les cicatrius durant el creixement.
Preguntes freqüents
La sindactília del peu afecta la marxa?
En la majoria dels casos, no. Els infants amb sindactília simple solen caminar, córrer i fer esport sense limitacions.
Cal separar els dits amb cirurgia?
No sempre. Si la unió no provoca dolor, problemes amb el calçat ni alteracions funcionals, habitualment no cal operar.
La sindactília és hereditària?
Hi pot haver una predisposició familiar, tot i que també apareix en infants sense antecedents familiars. Si hi ha diverses malformacions associades, pot estar indicat un estudi addicional.
Es pot corregir sola amb el creixement?
La unió congènita dels dits no sol desaparèixer espontàniament. Tot i això, si no causa problemes, pot no necessitar tractament.
La cirurgia deixa cicatrius?
Sí. La separació requereix reconstruir la pell entre els dits, de manera que queden cicatrius. La tècnica quirúrgica busca aconseguir una separació funcional i una cobertura cutània adequada, minimitzant les complicacions.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.