Metatars adductus
El metatars adductus és una deformitat del peu en què la part davantera es corba cap endins, mentre que el taló sol mantenir-se en una posició normal. Vist des de la planta, el peu pot tenir forma de C o de mitja lluna. És relativament freqüent en els nadons i, en molts casos, millora durant els primers mesos de vida amb massatges i estiraments. Si la deformitat és rígida o no millora amb el creixement, pot necessitar tractament amb guixos correctors.
- Edat habitual
- Nadons
- També anomenat
- Peu en C · Metatarsus varus
Què és
El metatars adductus és una alteració de la forma del peu present des del naixement. La part davantera del peu es desvia cap endins i crea una curvatura característica, mentre que el taló sol quedar alineat. Pot afectar un sol peu o tots dos i presentar diferents graus de flexibilitat.
És una de les deformitats congènites del peu més freqüents. Les estimacions publicades varien segons els criteris utilitzats, però es descriu aproximadament en un de cada 1.000 nadons. El seu origen no es coneix del tot i es relaciona amb factors posicionals durant l’embaràs. En alguns infants pot coexistir amb altres alteracions musculoesquelètiques, per això és important fer una exploració completa.
La característica més important per decidir el tractament és si el peu es pot corregir suaument amb la mà. Quan la deformitat és flexible, sol millorar durant els primers mesos de vida amb estiraments suaus i massatges. En canvi, si el peu és rígid, la curvatura és important o no evoluciona favorablement, pot caldre fer servir guixos correctors.
El metatars adductus no s’ha de confondre amb el peu equinovar, també conegut com a peu esquerp. En aquest darrer, a més de la desviació de l’avantpeu, hi ha alteracions del taló i del turmell que requereixen un tractament específic.
Senyals que poden notar els pares
Els signes més habituals són:
- Curvatura de la part davantera del peu cap endins: el peu sembla que tingui forma de C o de mongeta.
- Vora externa corbada: en lloc de ser relativament recta, presenta una corba visible.
- Desviació dels dits cap a la línia mitjana: els dits semblen orientar-se cap endins.
- Asimetria entre tots dos peus: un pot estar més corbat que l’altre.
- Dificultat per corregir la posició suaument: en les formes més rígides, el peu no s’endreça amb facilitat.
En els nadons, aquesta deformitat generalment no provoca dolor.
Quan consultar
Convé demanar una valoració per pediatria o traumatologia infantil si:
- La curvatura és marcada o sembla que augmenta.
- El peu no s’endreça suaument en moure’l.
- La deformitat afecta de manera molt diferent tots dos peus.
- No s’observa millora durant els primers mesos de vida.
- Es detecten altres alteracions en la forma del taló o en la posició del turmell.
- L’infant té dificultats en començar a caminar o una alteració persistent de la marxa.
Quan és urgent?
El metatars adductus aïllat no sol ser una urgència. Tanmateix, un peu molt inflat, amb canvis de color, fred, dolor intens o una deformitat apareguda sobtadament requereix una valoració mèdica urgent, ja que aquests signes no són característics d’un metatars adductus congènit sense complicacions.
Com es diagnostica
El diagnòstic se sol fer mitjançant l’exploració física, sense necessitat de proves d’imatge.
L’especialista observa el peu des de dalt i des de la planta, valora la curvatura de la vora externa i comprova la posició del taló i del turmell. També determina si la deformitat és flexible, parcialment flexible o rígida, i si es pot corregir suaument amb la mà.
Les radiografies no solen ser necessàries en els nadons amb una deformitat típica. Es poden demanar en infants més grans, davant de formes rígides o atípiques, o quan hi ha dubtes diagnòstics i cal estudiar l’estructura òssia.
Tractament
L’elecció del tractament depèn principalment de la flexibilitat del peu, de la intensitat de la deformitat i de l’edat de l’infant.
Tractament conservador
Casos lleus: massatges i mobilització suau
Quan el peu presenta una curvatura lleu i és flexible, se solen recomanar massatges i mobilitzacions suaus per afavorir la correcció progressiva. L’especialista pot ensenyar als pares com fer-los a casa, sense forçar el peu ni provocar dolor. En molts casos, aquestes mesures s’acompanyen de seguiment clínic, ja que la deformitat pot millorar amb aquests massatges durant els primers mesos de vida.
Casos moderats: guixos correctors
Quan la curvatura és més marcada o no millora prou amb les mesures inicials, es poden fer servir guixos correctors seriats. Permeten modificar progressivament la posició de l’avantpeu mitjançant canvis periòdics, habitualment cada una o dues setmanes, segons l’evolució i el criteri de l’especialista.
Casos greus: guixos i dispositius correctors
En les deformitats més importants o rígides pot caldre combinar els guixos correctors amb dispositius específics, com les botes Bebax o les fèrules correctores indicades per l’especialista. Aquests dispositius ajuden a mantenir o continuar la correcció obtinguda i s’han d’ajustar a l’edat, la flexibilitat del peu i la resposta al tractament.
L’elecció del dispositiu, el temps d’ús i la necessitat de combinar-lo amb guixos depenen de cada cas i del protocol de l’equip d’ortopèdia infantil.
Tractament quirúrgic
La cirurgia és excepcional i es reserva per a deformitats persistents, rígides i funcionalment rellevants que no responen al tractament conservador. No se sol indicar en nadons.
En infants més grans seleccionats, l’especialista pot valorar procediments per corregir l’alineació dels ossos de l’avantpeu, com les osteotomies. La tècnica depèn de l’edat, de la deformitat i de les alteracions òssies presents.
La intervenció requereix anestèsia general i pot necessitar immobilització posterior amb guix. L’ingrés, el recolzament permès i la durada de la recuperació depenen del procediment fet.
La majoria dels infants amb metatars adductus no necessiten cirurgia.
Evolució i recuperació
L’evolució sol ser favorable, especialment en els casos flexibles.
- Primers mesos de vida: moltes deformitats flexibles milloren amb massatges i mobilitzacions suaus, per això es fan controls segons la intensitat de la curvatura.
- Tractament amb guixos: sol allargar-se diverses setmanes, amb canvis periòdics i revisions per comprovar la correcció.
- Després de retirar els guixos: l’especialista valora l’alineació i la mobilitat. En determinats casos pot recomanar mesures addicionals, com les botes Bebax, segons l’evolució.
- Inici de la marxa: la majoria dels infants amb formes flexibles caminen amb normalitat.
- Després d’una cirurgia: la recuperació depèn de les osteotomies fetes i de la consolidació òssia. La tornada a l’escola i a l’esport s’adapta a la immobilització i a les indicacions mèdiques.
El seguiment permet confirmar que la deformitat millora i detectar els casos que necessiten tractament addicional.
Preguntes freqüents
El metatars adductus es corregeix sol?
El metatars adductus no es corregeix per si sol: en els casos lleus cal fer estiraments. Les formes rígides o persistents poden necessitar guixos correctors.
He de fer exercicis a casa?
L'especialista els recomana i ensenya com fer-los. No s'ha de forçar el peu ni intentar corregir-lo amb maniobres doloroses.
Pot afectar la manera de caminar?
La majoria dels infants amb metatars adductus flexible evolucionen favorablement. Les deformitats importants i persistents requereixen seguiment per valorar-ne la repercussió funcional.
Necessitarà sabates especials o plantilles?
Alguns necessiten durant uns mesos, segons el protocol, l'ús de botes Bebax. Però per a la vida futura, habitualment no.
Pot necessitar una operació?
És molt poc freqüent. La cirurgia es reserva per a casos persistents i rígids que provoquen problemes funcionals i no responen a altres mètodes.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.