Lesions osteocondrals del turmell
Una lesió osteocondral és una alteració del cartílag articular i de l'os que hi ha immediatament a sota. Al turmell afecta principalment l'astràgal. Pot aparèixer després d'un traumatisme, com un esquinç, o sense un antecedent clar, i provocar dolor persistent, inflor, limitació per a l'esport i, si hi ha un fragment inestable, bloquejos articulars.
- Edat habitual
- Infants grans i adolescents
- També anomenat
- Osteocondritis dissecant de l'astràgal · Lesió osteocondral de l'astràgal
Què és
L’astràgal és l’os que connecta la cama amb el peu i forma part de l’articulació del turmell. La seva superfície està recoberta de cartílag, un teixit llis que permet que els ossos llisquin entre si amb una fricció mínima. Sota el cartílag hi ha l’os subcondral, que fa de suport a la superfície articular.
Una lesió osteocondral apareix quan es fan malbé el cartílag, l’os subcondral o tots dos. En infants i adolescents, pot estar relacionada amb un traumatisme, especialment un esquinç, tot i que de vegades no hi ha un episodi desencadenant clar. La lesió pot anar des d’una alteració localitzada de l’os amb el cartílag aparentment conservat fins a un fragment osteocondral parcialment desprès o inestable.
Aquestes lesions afecten amb més freqüència l’astràgal i se solen localitzar a la seva superfície articular medial o lateral. La seva evolució depèn de factors com la mida i la profunditat de la lesió, l’estabilitat del cartílag, la presència de quists ossis i la maduresa esquelètica del pacient.
No totes les lesions osteocondrals necessiten cirurgia. Algunes poden millorar amb tractament conservador, mentre que d’altres requereixen tècniques quirúrgiques dirigides a estimular la reparació de l’os, tractar el cartílag lesionat o estabilitzar un fragment quan és viable.
El diagnòstic precoç i l’elecció del tractament adequat són fonamentals per preservar la superfície articular i afavorir la recuperació funcional.
Senyals que poden notar els pares
Els símptomes poden aparèixer immediatament després d’un traumatisme o desenvolupar-se progressivament durant setmanes o mesos.
- Dolor persistent al turmell, especialment en córrer, saltar o fer esport.
- Inflor recurrent, que pot augmentar després de l’activitat física.
- Molèsties en recolzar el peu o en fer moviments de flexió i extensió del turmell.
- Limitació esportiva: l’infant deixa de córrer, saltar o entrenar amb normalitat a causa del dolor.
- Sensació de bloqueig o enganxada articular, especialment si hi ha un fragment inestable.
- Dolor després d’un esquinç que no millora com caldria esperar amb el tractament habitual.
Un dolor de turmell que persisteix després d’un esquinç no s’ha d’atribuir sempre a una lesió lligamentosa. En determinats casos, hi pot haver una lesió osteocondral associada.
Quan consultar
És recomanable demanar una valoració especialitzada quan l’infant o l’adolescent presenta:
- Dolor de turmell que persisteix després d’un esquinç.
- Inflor repetida o dolor relacionat amb la pràctica esportiva.
- Dificultat per recuperar l’activitat habitual després d’una lesió.
- Sensació de bloqueig, enganxada o pèrdua de mobilitat del turmell.
- Símptomes que reapareixen cada vegada que augmenta l’activitat física.
Quan és urgent?
Si hi ha impossibilitat de recolzar el peu després d’un traumatisme, deformitat, dolor intens o inflor important d’aparició sobtada, cal una valoració mèdica urgent. Un turmell calent i vermell acompanyat de febre també requereix atenció urgent.
Com es diagnostica
El diagnòstic combina l’exploració clínica amb proves d’imatge que permeten conèixer la localització, la mida i l’estabilitat de la lesió.
Exploració clínica
Es valoren la localització del dolor, la mobilitat del turmell, la presència de vessament articular i l’estabilitat lligamentosa. També s’investiguen els traumatismes previs i la repercussió dels símptomes sobre la marxa i l’activitat esportiva.
Radiografies
Habitualment són la primera prova d’imatge. Permeten identificar alteracions òssies, fragments osteocondrals i alguns signes de lesió de l’astràgal. Tanmateix, les lesions inicials o les que afecten predominantment el cartílag poden passar desapercebudes.
Ressonància magnètica (RM)
És especialment útil per valorar el cartílag, l’os subcondral, l’edema ossi, els quists i l’estabilitat de la lesió. També permet identificar alteracions associades dels lligaments i altres teixits tous.
Tomografia computada (TC)
En casos seleccionats, aporta informació detallada sobre l’arquitectura òssia, la profunditat dels defectes i la presència de fragments o quists. Pot ser útil per planificar determinats procediments quirúrgics.
La selecció de les proves depèn de la sospita clínica i dels resultats inicials. La ressonància magnètica té un paper especialment important quan els símptomes persisteixen i les radiografies no expliquen el quadre clínic.
Tractament
El tractament s’individualitza segons l’edat del pacient, la maduresa esquelètica, la mida i la profunditat de la lesió, l’estabilitat del fragment i la resposta a les mesures conservadores.
L’objectiu és alleujar el dolor, recuperar la funció del turmell i preservar la superfície articular a llarg termini.
Tractament conservador
En lesions estables i seleccionades, especialment quan no hi ha un fragment desplaçat, es pot indicar inicialment un tractament no quirúrgic.
Pot incloure:
- Reducció de l’activitat esportiva: evitar temporalment córrer, saltar i fer activitats d’impacte que provoquin dolor.
- Descàrrega o limitació del recolzament: segons la lesió, pot caldre fer servir crosses durant un període determinat.
- Immobilització temporal: en determinats casos s’indica una bota ortopèdica o un guix per protegir la lesió.
- Control del dolor: amb tractament farmacològic quan l’indiqui el metge.
- Rehabilitació progressiva: quan l’evolució ho permet, es treballen la mobilitat, la força, l’equilibri i el control neuromuscular.
La durada del tractament depèn de la lesió i de la seva evolució clínica i radiològica. Durant el seguiment es comprova que el dolor disminueix i que el pacient recupera progressivament la funció.
Si els símptomes persisteixen, la lesió no evoluciona favorablement o hi ha signes d’inestabilitat, s’ha de replantejar l’estratègia terapèutica.
Tractament quirúrgic
La cirurgia pot estar indicada quan el dolor i la limitació funcional persisteixen malgrat un tractament conservador adequat, o quan hi ha un fragment inestable o desplaçat que requereix un tractament específic.
L’elecció de la tècnica depèn de les característiques de la lesió i de la possibilitat de preservar o restaurar la superfície articular.
1. Artroscòpia de turmell
L’artroscòpia permet accedir a l’interior de l’articulació mitjançant petites incisions i una càmera d’alta definició. Facilita la visualització directa de la lesió i el tractament de determinades alteracions del cartílag i de l’os subcondral.
Entre els seus avantatges hi ha la possibilitat de valorar l’estabilitat del fragment, tractar lesions seleccionades i abordar altres alteracions intraarticulars quan hi són.
2. Perforacions i estimulació de la reparació òssia
En determinades lesions petites, contingudes i sense un fragment viable que calgui fixar, es poden fer perforacions de l’os subcondral per artroscòpia. Aquesta tècnica busca estimular una resposta reparadora de l’organisme, afavorint l’arribada de cèl·lules i factors que participen en la formació de teixit de reparació.
La indicació depèn de la profunditat i l’extensió del defecte, de l’estat del cartílag i de l’anatomia de la lesió. El teixit reparador que es forma no és idèntic al cartílag articular original, per això és important seleccionar adequadament el pacient.
3. Plasma ric en plaquetes (PRP)
El plasma ric en plaquetes s’obté de la pròpia sang del pacient i conté una concentració de plaquetes que alliberen factors de creixement. Es fa servir en determinats contextos amb la finalitat d’afavorir els processos de reparació tissular.
En les lesions osteocondrals de l’astràgal, el PRP es pot valorar com a tractament complementari en casos seleccionats. Tanmateix, l’evidència científica encara és variable i no permet considerar-lo una solució universal ni un substitut de les tècniques quirúrgiques indicades per la morfologia de la lesió.
La seva possible utilització s’ha de decidir individualment, explicant a la família els beneficis esperables i les limitacions de l’evidència disponible.
4. Tractament de fragments inestables i lesions més grans
Quan hi ha un fragment osteocondral desplaçat o potencialment viable, se’n pot valorar la fixació per intentar preservar la superfície articular. En defectes més grans, lesions quístiques o casos que no responen als procediments inicials, poden caldre tècniques reconstructives específiques.
L’elecció depèn de la qualitat del fragment, de l’estat de l’os subcondral, de l’extensió del defecte i dels tractaments previs.
Un abordatge especialitzat en artroscòpia de turmell
La Dra. Laura Corominas fa la valoració de les lesions del peu i el turmell infantil i adolescent, amb una atenció especial a les lesions osteocondrals de l’astràgal i a les opcions de tractament adaptades a cada pacient.
Per als casos que requereixen tractament artroscòpic, compta amb la col·laboració d’un especialista amb experiència en artroscòpia de turmell. Aquest treball conjunt permet abordar de manera coordinada la valoració de la lesió i la planificació de procediments com les perforacions de l’os subcondral i altres tècniques de preservació articular quan estan indicades.
La decisió terapèutica es basa en les característiques de la lesió, l’edat del pacient i les seves necessitats funcionals, buscant sempre preservar l’articulació i facilitar una tornada segura a l’activitat esportiva.
Evolució i recuperació
La recuperació depèn del tipus de lesió i del tractament fet. No hi ha un calendari únic vàlid per a tots els pacients.
- Tractament conservador: pot requerir diverses setmanes de reducció de la càrrega o immobilització, amb controls clínics i, quan estigui indicat, radiològics.
- Primeres setmanes després de la cirurgia: pot caldre fer servir crosses, limitar el recolzament o protegir el turmell amb una bota o un guix, segons el procediment.
- Tornada a l’escola: sol ser possible abans de recuperar l’activitat esportiva, sempre que el dolor estigui controlat i el desplaçament sigui segur.
- Rehabilitació: s’introdueix de manera progressiva per recuperar mobilitat, força, equilibri i control neuromuscular.
- Tornada a l’esport: sovint requereix diversos mesos, segons la lesió i la tècnica utilitzada. S’ha d’autoritzar quan l’evolució clínica i, si escau, les proves d’imatge siguin satisfactòries.
El seguiment especialitzat és important per detectar la persistència dels símptomes, valorar la reparació de la lesió i adaptar la progressió de l’activitat física.
L’objectiu final és aconseguir un turmell funcional i estable, amb el mínim dolor possible i les millors condicions per mantenir l’activitat física a llarg termini.
Les lesions osteocondrals de l’astràgal poden ser una causa de dolor persistent en infants i adolescents, especialment després d’un esquinç de turmell. Un diagnòstic precís permet distingir aquestes lesions d’altres causes de dolor i establir el tractament més adequat segons la mida, la localització i l’estabilitat de la lesió, així com l’edat del pacient.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.