Coalició tarsal
Una coalició tarsal és una unió anòmala entre dos o més ossos del peu que es produeix durant el desenvolupament abans del naixement. Pot limitar la mobilitat del peu i provocar dolor, peu pla rígid o esquinços de turmell repetits. Tot i que pot no donar símptomes durant anys, se sol manifestar al final de la infància o durant l'adolescència, quan la unió entre els ossos es torna més rígida.
- Edat habitual
- 8–16 anys
- També anomenat
- Barra tarsal · Coalició calcaneonavicular · Coalició astragalocalcània
Què és
Els ossos del tars formen la part posterior i mitjana del peu i permeten que s’adapti al terreny durant la marxa, la cursa i l’esport. Perquè el peu funcioni correctament, aquests ossos han de mantenir una relació adequada i tenir mobilitat entre ells.
De vegades, durant el desenvolupament embrionari, dos ossos del tars no se separen del tot. Es forma llavors una unió anòmala, anomenada coalició tarsal, que pot estar constituïda per teixit fibrós, cartílag o os. Aquesta alteració és congènita, tot i que no sempre produeix símptomes durant els primers anys de vida.
Les coalicions més freqüents són la calcaneoescafoidal, entre el calcani i l’escafoide tarsià, i l’astragalocalcània o talocalcània, entre l’astràgal i el calcani. La coalició pot limitar progressivament la mobilitat del retropeu i alterar la mecànica normal de la marxa.
S’estima que al voltant de l’1 % de la població pot tenir una coalició tarsal, tot i que moltes no s’arriben a diagnosticar mai perquè no causen molèsties. En els infants que desenvolupen símptomes, aquests solen aparèixer entre els 8 i els 16 anys, quan la unió madura i s’ossifica. Pot afectar un sol peu o tots dos.
El diagnòstic i el tractament adequats permeten alleujar els símptomes i millorar la funció del peu.
Senyals que poden notar els pares
Els símptomes varien segons la localització i la mida de la coalició. Els més freqüents són:
- Peu pla que no es corregeix en posar-se de puntetes: l’arc plantar continua aplanat i el retropeu no recupera la mobilitat normal.
- Dolor al peu o al voltant del turmell: sobretot en caminar, córrer o fer esport.
- Rigidesa del peu: dificultat per moure el retropeu o caminar per terrenys irregulars.
- Esquinços de turmell repetits: poden aparèixer perquè el peu perd part de la seva capacitat d’adaptar-se al terreny.
- Coixesa o limitació per fer esport: l’infant pot evitar córrer, saltar o participar en activitats que abans feia sense dificultat.
- Contractura muscular: en alguns casos, els músculs de la part externa de la cama presenten espasmes que modifiquen la posició del peu.
No tots els infants presenten tots aquests símptomes. Un peu pla rígid, sobretot si s’acompanya de dolor o d’esquinços recurrents, ha de fer sospitar una possible coalició tarsal.
Quan consultar
És recomanable demanar una valoració per un especialista en ortopèdia infantil quan l’infant presenta:
- Dolor persistent al peu o al turmell.
- Peu pla que no recupera la forma en posar-se de puntetes.
- Rigidesa o limitació de la mobilitat del retropeu.
- Esquinços de turmell repetits.
- Coixesa o dificultat per caminar, córrer o fer esport.
Quan és urgent?
La majoria de les coalicions tarsals no són una urgència mèdica. Tanmateix, si apareix un dolor intens de manera sobtada, impossibilitat de recolzar el peu, febre amb envermelliment o una inflor important, cal una valoració mèdica urgent per descartar altres causes.
Com es diagnostica
El diagnòstic requereix una exploració clínica i proves d’imatge que permetin identificar la coalició, conèixer-ne l’extensió i valorar la deformitat associada.
Exploració clínica
S’estudien la forma del peu en càrrega, l’alçada de l’arc plantar, la mobilitat del retropeu i la capacitat de corregir el valg del taló en posar-se de puntetes. També s’avaluen la marxa, la mobilitat del turmell, les possibles contractures musculars i la localització del dolor.
Radiografies
Les radiografies del peu, habitualment en càrrega, permeten valorar l’alineació dels ossos i detectar signes que suggereixin una coalició. Segons el tipus i la localització, algunes unions poden ser difícils d’identificar amb una radiografia convencional.
Tomografia computada (TC)
La TC permet estudiar amb detall l’anatomia òssia, definir la localització i l’extensió de la coalició i valorar les articulacions afectades. És especialment útil per planificar una intervenció quirúrgica quan hi ha una unió òssia.
Ressonància magnètica (RM)
La RM permet identificar coalicions fibroses o cartilaginoses i estudiar els teixits tous, el cartílag i les possibles alteracions associades, sense fer servir radiació ionitzant.
L’elecció de les proves depèn de l’exploració i de la sospita clínica. No tots els pacients necessiten fer-les totes.
Tractament
El tractament depèn de la intensitat dels símptomes, la localització i la mida de la coalició, l’edat del pacient, el grau de deformitat i l’estat de les articulacions veïnes. No totes les coalicions necessiten cirurgia: quan no provoquen dolor ni limitació funcional, pot ser suficient un seguiment clínic.
Tractament conservador
L’objectiu del tractament conservador és alleujar el dolor, reduir la sobrecàrrega sobre la zona afectada i millorar la funció del peu.
Pot incloure:
- Modificació temporal de l’activitat: reduir durant unes setmanes les activitats d’impacte que desencadenen dolor, com córrer i saltar.
- Plantilles i adaptació del calçat: poden millorar el confort i distribuir les càrregues, tot i que no eliminen la unió anòmala entre els ossos.
- Immobilització temporal: en pacients amb dolor significatiu es pot indicar una bota ortopèdica o un guix durant un període limitat per reduir la irritació de la zona.
- Tractament farmacològic: analgèsics o antiinflamatoris quan els indiqui el metge.
- Fisioteràpia: pot ajudar a recuperar la funció i tractar les contractures associades, adaptant-se a la mobilitat disponible.
Si els símptomes persisteixen o reapareixen malgrat aquestes mesures, s’ha de valorar la indicació de tractament quirúrgic.
Tractament quirúrgic
La cirurgia es considera quan hi ha dolor persistent, limitació funcional o dificultat per fer les activitats habituals malgrat un tractament conservador adequat.
La tècnica se selecciona de manera individualitzada segons l’anatomia de la coalició i l’estat de les articulacions.
1. Resecció de la coalició tarsal
Consisteix a eliminar la unió anòmala entre els ossos amb l’objectiu de recuperar o millorar la mobilitat del retropeu i alleujar el dolor. En determinats casos s’interposa teixit entre les superfícies resecades per reduir el risc que es tornin a unir.
La resecció pot estar indicada en coalicions calcaneoescafoidals o talocalcànies seleccionades, sempre que les característiques de la coalició i l’estat de les articulacions permetin preservar-ne la funció.
2. Correcció del peu pla associat
La resecció de la coalició no sempre corregeix la deformitat del peu. Si hi ha un valg important del retropeu o un peu pla estructural que contribueix al dolor, pot caldre associar procediments de reconstrucció, com osteotomies del calcani o altres tècniques de realineació òssia.
3. Artrodesi en casos seleccionats
En coalicions extenses, deformitats greus o situacions amb afectació articular degenerativa, pot caldre valorar una artrodesi. Aquest procediment fusiona de manera controlada una o diverses articulacions per alleujar el dolor i millorar l’alineació, a canvi de reduir la mobilitat de les articulacions fusionades.
La intervenció es fa habitualment amb anestèsia general, amb un pla d’analgèsia adaptat al pacient. Segons la tècnica, l’edat i els protocols del centre, pot requerir ingrés hospitalari o fer-se amb cirurgia ambulatòria. La decisió s’individualitza per a cada infant.
Evolució i recuperació
La recuperació depèn de la tècnica quirúrgica, la localització de la coalició i la necessitat de corregir una deformitat associada.
- Primeres setmanes: es controla el dolor i es protegeix el peu amb un guix o una bota, segons la intervenció.
- Càrrega i recolzament: després de la cirurgia pot caldre evitar recolzar el peu durant diverses setmanes. El moment d’iniciar la càrrega depèn de l’estabilitat de la reconstrucció i de la consolidació òssia.
- Tornada a l’escola: molts infants s’hi poden reincorporar quan el dolor està controlat i es poden desplaçar de manera segura, fins i tot amb crosses si cal. En procediments complexos, la tornada pot requerir més temps.
- Fisioteràpia i recuperació funcional: un cop el cirurgià ho autoritza, s’inicia la recuperació progressiva de la mobilitat, la força i la marxa.
- Tornada a l’esport: sol requerir diversos mesos i s’ha d’autoritzar quan la recuperació clínica i, si escau, radiològica sigui adequada.
El seguiment permet comprovar l’evolució del dolor, la mobilitat, l’alineació del peu i la consolidació òssia quan s’ha fet una osteotomia.
En molts pacients seleccionats, el tractament quirúrgic aconsegueix alleujar el dolor i millorar la funció. Tot i això, la recuperació completa pot trigar diversos mesos i els resultats depenen de les característiques de cada coalició.
La Dra. Laura Corominas Francés, especialista en ortopèdia infantil i en peu i turmell pediàtric, fa la valoració de les deformitats del peu, inclòs el peu pla rígid associat a coalicions tarsals. L’objectiu és identificar la causa dels símptomes i oferir un tractament individualitzat, des de les mesures conservadores fins a la resecció de la coalició i la reconstrucció del peu quan estan indicades.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.