Esquinç de turmell en infants

En resum

L'esquinç de turmell és una lesió dels lligaments que estabilitzen l'articulació, que se sol produir quan el peu es torça de manera brusca. En els infants és important diferenciar-lo d'una lesió òssia o del cartílag de creixement. La majoria milloren amb un tractament adequat i una recuperació progressiva, però les torçades repetides o la sensació que el turmell falla requereixen una valoració especialitzada.

També anomenat

Torçada de turmell · Esquinç lateral de turmell · Inestabilitat crònica de turmell · Esquinç recurrent

Què és

El turmell està estabilitzat per diversos lligaments que connecten els ossos i limiten els moviments excessius. L’esquinç es produeix quan el peu gira més enllà de la seva amplitud normal i aquests lligaments s’estiren o es trenquen parcialment. La majoria dels esquinços afecten els lligaments de la part externa del turmell i solen aparèixer quan el peu gira cap endins.

És una lesió habitual en infants i adolescents que practiquen esports com el futbol, el bàsquet, l’handbol o l’atletisme. També es pot produir en córrer per terrenys irregulars, saltar o caure. La gravetat va des d’una distensió lleu fins a un trencament important dels lligaments.

A la infància, el diagnòstic requereix una atenció especial perquè els lligaments poden ser relativament resistents en comparació amb algunes zones de l’os que encara estan creixent. Per això, una lesió que sembla un esquinç pot correspondre en realitat a una fractura o a una lesió del cartílag de creixement. El dolor localitzat sobre l’os, la dificultat per recolzar el peu i l’evolució dels símptomes ajuden a orientar el diagnòstic.

La majoria dels esquinços es recuperen sense cirurgia. Tot i això, alguns infants presenten episodis repetits, sensació d’inestabilitat o noves torçades en tornar a l’esport. En aquests casos és important estudiar tant els lligaments com l’estructura del peu, la força muscular i el control de l’equilibri. Alteracions com el peu cavus var o una coalició tarsal poden contribuir a les torçades recurrents.

Senyals que poden notar els pares

Els símptomes més habituals són:

• Dolor al turmell després d’una torçada o una caiguda.
• Inflor al voltant de l’articulació, sobretot a la part externa.
• Aparició d’un hematoma durant les hores posteriors a la lesió.
• Dificultat per recolzar el peu, caminar o pujar escales.
• Dolor en moure el turmell o en prémer la zona lesionada.
• Sensació d’inseguretat en caminar o córrer.
• Episodis repetits de torçades o sensació que el turmell es doblega amb facilitat.

La intensitat del dolor o de la inflor no permet determinar per si sola la gravetat de la lesió. Si l’infant no pot recolzar el peu o té dolor localitzat sobre l’os, és important descartar una lesió òssia.

Quan consultar

És recomanable demanar una valoració mèdica quan el dolor o la inflor són importants, hi ha dificultat per caminar o els símptomes no milloren progressivament.

Convé consultar especialment si:

• L’infant no pot fer diverses passes recolzant el peu.
• Hi ha dolor molt localitzat sobre els ossos del turmell o a la base del cinquè metatarsià.
• La inflor és important o apareix un hematoma extens.
• El dolor persisteix o la recuperació és més lenta del que s’esperava.
• Es produeixen esquinços repetits o l’infant diu que el turmell li falla.
• Hi ha dolor profund dins l’articulació, bloqueig o espetecs dolorosos.

Quan és urgent?

Cal una valoració urgent si apareix una deformitat, una ferida oberta, un dolor intens i incontrolable, o si el peu està fred, pàl·lid, blavós o ha perdut sensibilitat.

Com es diagnostica

El diagnòstic comença amb la història de la lesió i una exploració clínica acurada. L’especialista pregunta com es va produir la torçada, on fa mal, si l’infant pot recolzar el peu i si ha tingut episodis previs.

Durant l’exploració s’avaluen la inflor, els punts dolorosos, l’estabilitat dels lligaments i la mobilitat del turmell. També s’examinen el peu i la marxa, sobretot quan hi ha antecedents d’esquinços repetits.

Quan calen proves d’imatge?

• Radiografies: es demanen quan l’exploració fa sospitar una fractura o una lesió del cartílag de creixement. Els criteris de decisió s’han d’adaptar a l’edat de l’infant i a les troballes clíniques.
• Ecografia: pot ajudar a estudiar determinats lligaments i teixits tous, segons l’experiència de l’equip.
• Ressonància magnètica: es reserva per a casos seleccionats, com dolor persistent, sospita de lesió osteocondral de l’astràgal, lesió lligamentosa important o símptomes que no s’expliquen amb les radiografies.
• Tomografia computada: pot ser útil quan se sospiten determinades lesions òssies o una coalició tarsal i cal definir millor l’anatomia.

En els esquinços de repetició, la valoració ha d’anar més enllà dels lligaments. És important estudiar l’alineació del retropeu, la forma de l’arc plantar i la mobilitat de les articulacions del peu per descartar factors predisponents, com el peu cavus var o les coalicions tarsals.

Tractament

Tractament conservador

La majoria dels esquinços de turmell en infants es tracten sense cirurgia. L’objectiu és controlar el dolor i la inflamació, recuperar la mobilitat i la força i evitar noves lesions.

1. Protecció i adaptació de l’activitat

Durant els primers dies es recomana evitar les activitats que augmenten el dolor. Pot caldre fer servir una turmellera, una fèrula o crosses temporalment, segons la gravetat de la lesió.

2. Fred local i elevació

Aplicar fred protegit amb una tela durant uns 15-20 minuts pot alleujar el dolor. Elevar el peu durant els períodes de repòs ajuda a reduir la inflor. No s’ha d’aplicar gel directament sobre la pell.

3. Recolzament progressiu

En els esquinços lleus i moderats, se sol recomanar recuperar el recolzament de manera progressiva segons la tolerància al dolor. Si l’infant no pot recolzar el peu, s’ha de descartar una lesió òssia abans d’insistir en la càrrega.

4. Fisioteràpia i rehabilitació

La recuperació no consisteix només a esperar que desaparegui el dolor. Els exercicis de mobilitat, enfortiment i equilibri ajuden a recuperar la funció del turmell i a reduir el risc de noves torçades.

La rehabilitació pot incloure:

• Recuperació de la mobilitat del turmell.
• Enfortiment dels músculs que estabilitzen el peu i el turmell.
• Exercicis d’equilibri i propiocepció.
• Entrenament progressiu de la cursa, els salts i els canvis de direcció.

5. Prevenció de nous esquinços

Quan hi ha antecedents d’esquinços repetits, pot ser útil fer servir una turmellera durant determinades activitats esportives i mantenir un programa d’exercicis d’equilibri i força.

Tanmateix, la prevenció també requereix identificar possibles causes estructurals. Un infant amb peu cavus var, rigidesa del peu o sospita de coalició tarsal pot necessitar un estudi específic i un tractament dirigit a l’alteració de base.

Tractament quirúrgic

La cirurgia és poc freqüent en el primer esquinç i es reserva per a situacions seleccionades.

Es pot plantejar en casos d’inestabilitat crònica que persisteix malgrat una rehabilitació adequada, sobretot quan hi ha episodis repetits que limiten l’activitat esportiva i es confirma una lesió lligamentosa rellevant.

Segons el cas, es pot fer una reparació o una reconstrucció dels lligaments laterals del turmell. Si s’identifica una alteració estructural associada, com determinades deformitats del retropeu o una coalició tarsal simptomàtica, pot caldre tractar també aquesta causa.

La intervenció es fa habitualment amb anestèsia i pot ser ambulatòria o requerir una estada curta. Després s’utilitza una protecció temporal i s’inicia una rehabilitació progressiva. La tècnica, el temps d’immobilització i el recolzament depenen de la lesió i del procediment fet.

Evolució i recuperació

La majoria dels infants evolucionen favorablement. El temps de recuperació depèn de la gravetat de l’esquinç, de l’edat, de les lesions associades i de la qualitat de la rehabilitació.

Com a orientació general:

• Primers 2-3 dies: protecció del turmell, control del dolor i de la inflor i adaptació de la càrrega.
• Primera i segona setmana: recuperació progressiva de la marxa i de la mobilitat en els esquinços lleus, segons els símptomes.
• Entre 2 i 6 setmanes: molts esquinços lleus o moderats recuperen progressivament la funció. Les lesions greus poden necessitar més temps.
• Tornada a l’escola: sol ser possible aviat, adaptant els desplaçaments i l’activitat física si persisteixen el dolor o la inflor.
• Tornada a l’esport: cal esperar fins a recuperar una mobilitat funcional, força, equilibri i capacitat per córrer, saltar i canviar de direcció sense dolor ni sensació d’inestabilitat.

En les lesions importants pot caldre una immobilització durant un període limitat. No tots els esquinços necessiten guix, i la durada de la protecció s’ha d’adaptar al tipus de lesió.

La tornada a l’esport no s’ha de basar només en el temps transcorregut. Si persisteixen el dolor, la coixesa o la sensació que el turmell falla, cal reavaluar l’infant abans de reprendre l’activitat completa.

Els esquinços recurrents mereixen una atenció especial: un diagnòstic correcte, la rehabilitació i la identificació d’alteracions estructurals ajuden a reduir el risc de noves lesions i d’inestabilitat crònica.

La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.