Peu pla flexible infantil
El peu pla flexible és molt freqüent en infants petits: l'arc del peu desapareix en recolzar-lo i reapareix en posar-se de puntetes. En la majoria dels casos és una variant normal del desenvolupament que no causa dolor ni necessita tractament.
- Edat habitual
- Infants petits
- També anomenat
- Peu pla valg · Pes planus · Peu pla lax
Què és
El peu pla infantil es caracteritza per la disminució o l’absència de l’arc de la part interna del peu. És freqüent durant els primers anys de vida i, en molts infants, forma part del desenvolupament normal.
Hi ha dos tipus principals:
- Peu pla flexible: l’arc apareix en posar-se de puntetes o deixar de recolzar el peu. Generalment és benigne i no produeix molèsties.
- Peu pla rígid: l’arc es manté aplanat en totes les posicions. Es pot associar a alteracions estructurals i requereix una valoració especialitzada.
Senyals que poden notar els pares
- Deforma les sabates.
- Peus sense arc plantar.
Quan consultar
Tot i que molts infants no tenen molèsties, convé consultar si apareix algun d’aquests signes:
- Dolor als peus, als turmells, als talons, als genolls o a les cames.
- Cansament en caminar o fer esport.
- Ensopegades freqüents o alteracions de la marxa.
- Limitació de la mobilitat del peu.
- Dificultat per fer servir determinades sabates.
- Rebuig d’activitats físiques que abans feia amb normalitat.
Com es diagnostica
La valoració especialitzada té en compte l’edat de l’infant, els seus símptomes i la funció del peu, no només el seu aspecte. L’exploració pot incloure l’anàlisi de la marxa, l’alineació del peu, la mobilitat articular i la força muscular. Quan està indicat, es complementa amb radiografies o altres proves d’imatge.
Tractament
El tractament depèn de l’edat, del tipus de peu pla i de la presència de símptomes.
- Observació i seguiment: en molts infants amb peus plans flexibles i sense dolor.
- Tractament conservador: mesures individualitzades per alleujar les molèsties i millorar la funció, incloses plantilles ortopèdiques quan estan indicades.
- Tractament quirúrgic: reservat per a casos seleccionats en què persisteixen els símptomes o hi ha una alteració estructural que ho justifica.
La cirurgia pot incloure diferents tècniques reconstructives, adaptades a les característiques de cada infant.
Tractament conservador
En els casos asimptomàtics es farà servir calçat còmode i observació; per als simptomàtics es contemplen mesures individualitzades, exercicis de la musculatura intrínseca i estiraments quan hi ha retracció del tríceps sural. La indicació de tractament s’ha de relacionar amb els símptomes, l’exploració i el patró de deformitat.
Tractament quirúrgic
El peu pla valg flexible és una alteració en què l’arc plantar disminueix en recolzar el peu i el taló es desvia cap enfora. Quan provoca dolor, cansament o limitació funcional i no millora amb mesures conservadores, es pot valorar el tractament quirúrgic.
Hi ha dues tècniques principals d’artrorisi, l’objectiu de les quals és corregir la posició del retropeu i millorar l’alineació del peu:
- Calcani-stop (artrorisi extraarticular): consisteix a col·locar un cargol al calcani per limitar l’excés de moviment cap enfora del retropeu i afavorir una alineació més adequada del peu, sense introduir un implant dins del si del tars.
- Endortesi (artrorisi intraarticular): consisteix a col·locar un implant al si del tars, un espai situat entre l’astràgal i el calcani. Aquest implant limita la pronació excessiva i ajuda a corregir el valg del taló.
Totes dues tècniques busquen millorar la biomecànica del peu, però presenten diferències en el tipus d’implant, la seva col·locació i les possibles complicacions. L’elecció depèn de l’edat, els símptomes, el grau de deformitat i la valoració individual de cada pacient.
La indicació quirúrgica s’ha d’establir després d’una avaluació especialitzada, prioritzant sempre les mesures conservadores quan siguin adequades.
Evolució i recuperació
El temps de recuperació després d’una cirurgia de peu pla valg flexible amb tècnica calcani-stop o endortesi depèn de la tècnica utilitzada, l’evolució de l’infant i les indicacions del traumatòleg.
- Primeres 2 setmanes: es recomana repòs relatiu, elevació del peu i control de la ferida. El recolzament i la necessitat de crosses o immobilització dependran de la tècnica i del protocol del cirurgià.
- Tornada a l’escola: habitualment es pot plantejar entre les 2 i les 4 setmanes, sempre que l’infant es pugui desplaçar amb seguretat, controlar les molèsties i mantenir el peu protegit. De vegades pot caldre esperar més temps.
- Activitat física suau: se sol reprendre de manera progressiva a partir de les 4–6 setmanes, segons l’evolució i l’autorització mèdica.
- Esport i educació física: els esports d’impacte, com córrer, saltar o jugar a futbol, se solen reprendre aproximadament entre les 8 i les 12 setmanes, tot i que alguns infants necessiten més temps.
La recuperació és progressiva i s’ha d’individualitzar. Abans de tornar a l’esport, és important que l’infant camini sense dolor ni coixesa, tingui una mobilitat adequada i compti amb l’autorització de l’especialista.
Cada infant evoluciona al seu ritme. Seguir les indicacions de l’equip mèdic i respectar els temps de recuperació ajuda a aconseguir una tornada segura a l’escola i a les activitats esportives.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.