Peu pla de l'adolescent i deformitat col·lapsant del peu
Alguns adolescents tenen un peu pla que fa mal, cansa o empitjora amb el temps. Quan el tractament conservador no n'hi ha prou, hi ha tècniques quirúrgiques per reconstruir l'arc, com l'osteotomia d'allargament del calcani amb tascons de titani porós i l'osteotomia del cuneïforme per corregir la supinació i donar flexió plantar al peu.
- Edat habitual
- Adolescència
- També anomenat
- Deformitat progressiva col·lapsant del peu · Peu pla valg simptomàtic · Peu pla rígid
Què és
El peu pla rígid és una alteració en què l’arc plantar està disminuït o absent i, a diferència del peu pla flexible, no es recupera quan l’infant es posa de puntetes o deixa de recolzar el peu. A més, sol haver-hi una limitació de la mobilitat de les articulacions del peu, especialment de l’articulació subastragalina, responsable de bona part dels moviments d’adaptació del peu al terreny.
A diferència del peu pla flexible, que és freqüent durant la infància i sol formar part del desenvolupament normal, el peu pla rígid requereix una valoració especialitzada per identificar-ne la causa i determinar si necessita tractament.
Senyals que poden notar els pares
Els símptomes depenen de la causa, l’edat de l’infant i el grau de rigidesa. Alguns pacients presenten deformitat sense dolor, mentre que d’altres desenvolupen molèsties que limiten la seva activitat física.
Els signes i símptomes més habituals són:
- Dolor a la vora externa del peu, al retropeu o al voltant del turmell.
- Rigidesa i disminució de la mobilitat del peu.
- Dificultat per posar-se de puntetes o adaptar el peu a superfícies irregulars.
- Esquinços de turmell repetits.
- Cansament o molèsties en caminar, córrer o fer esport.
- Deformitat de peu pla que persisteix en posar-se de puntetes.
- Contractura dels músculs peroneals, que pot provocar una posició de defensa del peu i limitar encara més la seva mobilitat.
Quan consultar
L’aparició de dolor persistent, rigidesa o esquinços recurrents en un infant o adolescent amb peu pla ha de motivar una valoració per un especialista en ortopèdia infantil.
Com es diagnostica
El diagnòstic es basa en una exploració clínica acurada i en proves d’imatge triades segons la sospita diagnòstica.
Exploració clínica
S’avaluen la forma del peu en càrrega, la mobilitat del retropeu, la capacitat d’elevar els talons en posar-se de puntetes, la presència de dolor i la mobilitat del turmell. També s’analitza la marxa i es busquen signes de contractura muscular o d’altres alteracions associades.
Radiografies
Les radiografies del peu en càrrega permeten estudiar l’alineació òssia, l’alçada de l’arc plantar i les possibles alteracions estructurals. En determinades coalicions poden mostrar signes indirectes de la unió anòmala entre els ossos.
Tomografia computada (TC)
La TC permet definir amb precisió l’anatomia òssia d’una coalició tarsal, la seva extensió i la seva relació amb les articulacions veïnes. Pot ser especialment útil per planificar el tractament quirúrgic.
Ressonància magnètica (RM)
La RM permet identificar coalicions fibroses o cartilaginoses que poden no veure’s clarament a les radiografies. També aporta informació sobre el cartílag, les parts toves i possibles lesions associades.
L’elecció de les proves depèn de les troballes clíniques i de la sospita diagnòstica. No tots els pacients necessiten totes les exploracions.
Causes del peu pla rígid
Hi ha diferents alteracions que poden provocar un peu pla rígid durant la infància i l’adolescència. Identificar-ne correctament l’origen és fonamental per establir el tractament més adequat.
1. Coalicions tarsals (vegeu coalició tarsal)
Les coalicions tarsals són una de les causes més importants de peu pla rígid en infants i adolescents. Són anomalies congènites que es produeixen durant el desenvolupament embrionari, quan dos o més ossos del tars no se separen completament i queden units per teixit fibrós, cartilaginós o ossi.
Les més freqüents són:
- Coalició calcaneoescafoïdal: unió anòmala entre el calcani i l’escafoide tarsià.
- Coalició astragalocalcània o talocalcània: unió anòmala entre l’astràgal i el calcani, que pot limitar significativament el moviment de l’articulació subastragalina.
Aquestes unions poden passar desapercebudes durant els primers anys de vida i manifestar-se quan augmenta l’ossificació de la coalició, generalment durant la infància tardana o l’adolescència. Poden produir dolor, rigidesa, limitació de la mobilitat i esquinços de repetició.
2. Alteracions congènites i del desenvolupament
Algunes malformacions òssies o articulars poden alterar la forma i la mobilitat del peu des d’edats primerenques. Entre aquestes hi ha determinades deformitats del retropeu i alteracions de l’alineació òssia que requereixen un estudi individualitzat.
3. Malalties neuromusculars i altres causes
En determinats pacients, el peu pla rígid es pot associar a trastorns neurològics, musculars o articulars. La presència de debilitat, alteracions de la marxa, deformitats progressives o altres signes clínics pot orientar cap a una causa diferent i fer necessari un estudi complementari.
Tractament
El tractament s’ha d’individualitzar segons la causa, la intensitat del dolor, el grau de rigidesa, l’edat del pacient i la presència de canvis degeneratius o deformitats associades.
Tractament conservador
En pacients amb símptomes lleus o moderats es pot iniciar un tractament no quirúrgic que inclogui:
- Modificació temporal de les activitats que provoquen dolor.
- Adaptació del calçat i, en casos seleccionats, plantilles per millorar la comoditat.
- Fisioteràpia adreçada a mantenir la mobilitat disponible i tractar les contractures associades.
- Tractament analgèsic o antiinflamatori quan l’indiqui el metge.
Aquestes mesures poden alleujar els símptomes, tot i que no corregeixen necessàriament la causa estructural de la rigidesa.
Tractament quirúrgic
La cirurgia es planteja quan persisteixen el dolor i la limitació funcional malgrat el tractament conservador, o quan l’alteració estructural requereix una correcció específica.
Entre les opcions quirúrgiques hi ha l’osteotomia d’Evans–Mosca per allargar el calcani, l’osteotomia de Cotton, l’osteotomia de Koutsogiannis i, en casos seleccionats, la transposició del tibial posterior.
Correcció de la deformitat associada
Quan hi ha un valg important del retropeu o un peu pla deformat, pot caldre associar procediments de realineació òssia, com osteotomies del calcani amb tascons de titani, per millorar la mecànica del peu i reduir les sobrecàrregues.
Artrodesi en casos seleccionats
En deformitats molt rígides, amb afectació articular important o quan no és possible obtenir un resultat satisfactori amb tècniques reconstructives, es pot valorar una artrodesi. És una opció reservada per a situacions específiques, especialment quan hi ha un dany articular avançat.
L’objectiu de la cirurgia és alleujar el dolor, millorar la funció i aconseguir un peu estable i ben alineat, preservant la mobilitat articular sempre que sigui possible.
Reconstrucció del peu pla amb tascons de titani porós
Els tascons de titani porós permeten corregir deformitats mitjançant una estructura dissenyada per afavorir el creixement ossi cap a l’interior de l’implant. Les seves propietats mecàniques i la seva estabilitat dimensional poden contribuir a mantenir la correcció obtinguda durant la cirurgia.
Davant de l’empelt ossi autòleg o l’al·loempelt, els tascons de titani porós presenten avantatges potencials, com evitar la necessitat d’obtenir os d’una zona donant quan es fan servir com a substitut de l’empelt i eliminar els problemes de reabsorció propis del teixit ossi trasplantat. Tot i això, la integració biològica i els resultats clínics s’han de valorar segons la tècnica quirúrgica, el tipus de deformitat i l’evidència disponible.
La Dra. Corominas aplica aquestes tècniques en el context d’una planificació quirúrgica individualitzada, tenint en compte l’edat del pacient, l’anatomia del peu, la magnitud de la deformitat i els objectius funcionals.
Evolució i recuperació
No tots els peus plans són iguals. Mentre que el peu pla flexible sol formar part del desenvolupament normal, el peu pla rígid pot ser la manifestació d’una alteració estructural que cal estudiar.
La valoració especialitzada permet identificar la causa, triar les proves d’imatge adequades i dissenyar un tractament adaptat a cada infant o adolescent, amb l’objectiu d’alleujar el dolor, preservar la mobilitat i afavorir una funció adequada del peu a llarg termini.
La Dra. Laura Corominas Francés té experiència especialitzada en el diagnòstic i el tractament del peu pla infantil i adolescent, incloses les deformitats complexes del peu pla rígid i les tècniques de reconstrucció òssia. La seva pràctica clínica inclou el tractament quirúrgic individualitzat de les alteracions estructurals del peu, amb especial atenció a les tècniques de reconstrucció amb tascons de titani porós, una alternativa a l’empelt ossi en determinats procediments de correcció del peu pla.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.