Dits encavalcats i dits en urpa

En resum

Els dits encavalcats i els dits en urpa són deformitats dels dits del peu que poden aparèixer des del naixement o fer-se més evidents durant el creixement. En els dits encavalcats, un dit es corba, gira o es col·loca per sota o per sobre del del costat; en els dits en urpa, un o diversos dits presenten una flexió anormal de les articulacions. Són freqüents i, en molts casos, no produeixen dolor ni necessiten tractament.

Edat habitual

Des del naixement; algunes es fan més evidents els primers anys

També anomenat

Curly toes · Dits corbats · Clinodactília del peu · Dits supraductes o infraductes

Què és

Els dits dels peus poden presentar diferents deformitats durant el desenvolupament. Algunes són presents des del naixement i es relacionen amb la posició del nadó dins l’úter, la forma dels tendons o la predisposició familiar. Altres es fan més visibles amb el creixement.

Els dits encavalcats o curly toes solen afectar els dits petits del peu, especialment el quart i el cinquè. El dit es corba i gira, sovint cap avall i cap endins, de manera que pot quedar parcialment per sota del dit del costat. En altres casos, un dit es col·loca per sobre d’un altre; aquesta situació s’anomena dit supraducte.

Els dits en urpa presenten una flexió excessiva de les articulacions dels dits, que adquireixen un aspecte corbat. Poden afectar un o diversos dits i ser flexibles o rígids. La forma en urpa pot aparèixer de manera aïllada, però quan afecta diversos dits, progressa o s’acompanya d’altres alteracions del peu, és important valorar si hi ha un desequilibri muscular o alguna causa neurològica.

Aquestes deformitats poden tenir un component hereditari i, de vegades, diversos membres d’una família tenen dits d’aspecte semblant. Moltes deformitats lleus i flexibles milloren espontàniament durant els primers anys de vida. L’evolució depèn del tipus de deformitat, de la seva flexibilitat i de la presència de símptomes.

Senyals que poden notar els pares

• Un dels dits apareix corbat, girat o col·locat per sota o per sobre del dit del costat.
• El dit petit sembla més curt o queda parcialment amagat sota el següent.
• Diversos dits presenten una postura arronsada, amb les articulacions doblegades.
• L’infant té dificultats per trobar sabates còmodes o es queixa quan les porta.
• Apareixen envermelliments, durícies o calls a les zones on els dits freguen entre ells o amb el calçat.
• La deformitat es fa més evident amb el creixement o sembla cada vegada més rígida.
• L’infant té dolor en caminar, córrer o fer esport.

Quan consultar

Es recomana consultar un especialista en ortopèdia infantil si la deformitat és marcada, no millora amb el creixement o comença a produir molèsties.

És especialment important demanar una valoració quan:

• El dit no es pot col·locar suaument en una posició recta.
• La deformitat augmenta progressivament.
• Apareixen dolor, durícies, ferides o fregaments freqüents.
• L’infant té dificultats per fer servir calçat convencional o per caminar amb normalitat.
• Hi ha diversos dits afectats, debilitat muscular, alteracions de la marxa o antecedents de malaltia neurològica.

Quan és urgent?

Aquestes deformitats no solen ser urgents. Tanmateix, un dit que canvia bruscament de color, es refreda o presenta un dolor intens necessita una valoració mèdica urgent.

Com es diagnostica

El diagnòstic es fa principalment mitjançant l’exploració clínica. L’especialista observa la posició dels dits, l’alineació de l’avantpeu i la manera com l’infant recolza el peu en caminar.

També comprova si la deformitat és flexible —és a dir, si el dit es pot corregir suaument amb la mà— o rígida. Aquesta distinció és fonamental per decidir el tractament.

En els casos habituals no calen proves d’imatge. Es poden demanar radiografies si hi ha dolor persistent, una rigidesa important, una deformitat complexa o sospita d’alteracions òssies. Si els dits en urpa afecten diversos dits i s’acompanyen d’altres signes clínics, pot caldre estudiar possibles causes neuromusculars.

Tractament

Tractament conservador

La majoria dels dits encavalcats lleus i flexibles no necessiten tractament quirúrgic. Durant els primers anys de vida, molts milloren espontàniament a mesura que creix el peu.

Les mesures conservadores inclouen:

• Observació: seguiment de l’evolució, sobretot quan la deformitat és flexible i no causa molèsties.
• Calçat adequat: sabates prou amples a la zona dels dits, que no els comprimeixin ni els forcin a adoptar una posició anormal.
• Mobilització suau: en determinats casos, l’especialista pot recomanar exercicis suaus per mantenir la flexibilitat, sense forçar el dit.
• Separadors o dispositius correctors: es poden fer servir de manera selectiva si ajuden a millorar la posició i són còmodes per a l’infant. La seva utilitat depèn del tipus de deformitat i no garanteixen una correcció permanent.

No es recomana forçar els dits ni fer servir dispositius que provoquin dolor, marques o ferides.

En els dits en urpa, el tractament depèn de la causa. Si són flexibles i no produeixen símptomes, pot n’hi haver prou amb observar-ne l’evolució i evitar el calçat estret. Quan hi ha alteracions musculars o neurològiques, el tractament s’ha d’adaptar al problema de base.

Tractament quirúrgic

La cirurgia es reserva per als casos en què la deformitat és persistent, rígida o simptomàtica, sobretot quan provoca dolor, lesions a la pell o dificultats per portar calçat.

En els dits encavalcats o curly toes, una de les tècniques utilitzades és la tenotomia del tendó flexor, que consisteix a alliberar el tendó que manté el dit corbat. Segons la deformitat, pot caldre fer altres procediments per corregir la rotació o la posició del dit.

En els dits supraductes o en urpa, la tècnica depèn de les articulacions afectades, de la flexibilitat del dit i de la causa de la deformitat. En alguns infants pot caldre corregir l’equilibri dels tendons o fer procediments sobre les articulacions.

La intervenció se sol fer amb anestèsia adaptada a l’edat de l’infant i al procediment. Moltes correccions senzilles es poden fer de manera ambulatòria, sense haver de passar la nit a l’hospital. La tècnica i el moment de la cirurgia s’individualitzen per a cada pacient.

Evolució i recuperació

El pronòstic sol ser bo en les deformitats lleus i flexibles. Molts dits encavalcats milloren espontàniament durant la infància, mentre que les deformitats rígides tenen menys probabilitats de corregir-se per si soles.

Quan es fa una intervenció senzilla, la recuperació sol ser relativament ràpida:

• Primeres dues setmanes: protecció de la zona intervinguda, cura de la ferida i control de la inflamació.
• Entre les 2 i les 4 setmanes: revisió i retirada de punts o embenats quan correspongui, segons la tècnica utilitzada.
• Recolzament i calçat: en molts procediments menors es permet el recolzament precoç amb un calçat postquirúrgic, seguint les indicacions de l’especialista.
• Tornada a l’escola: habitualment en pocs dies o al voltant d’una setmana, segons les molèsties i les necessitats de protecció del peu.
• Esport: se sol reprendre progressivament al cap de diverses setmanes, quan la ferida ha cicatritzat i el dit es pot fer servir sense dolor. El termini exacte depèn de la intervenció.

En les correccions senzilles no sol caldre un guix. Les deformitats més complexes poden requerir una protecció més prolongada.

Durant el seguiment es comprova la posició del dit, la cicatrització i l’evolució funcional. Tot i que els resultats solen ser satisfactoris, algunes deformitats poden persistir o reaparèixer, per la qual cosa és important individualitzar les expectatives i el seguiment.

La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.