Astràgal vertical congènit
L'astràgal vertical congènit és una deformitat rígida del peu present en néixer, en què la planta té forma convexa («en balancí»). A diferència del peu pla flexible, no es corregeix sol i requereix tractament especialitzat des dels primers mesos.
- Edat habitual
- Des del naixement
- També anomenat
- Peu en balancí · Peu pla convex congènit · Talus verticalis
Què és
L’astràgal vertical congènit (AVC) és una deformitat poc freqüent del peu que és present des del naixement. Es produeix perquè alguns ossos i articulacions del peu no estan col·locats en la seva posició habitual.
El problema principal és que un dels ossos del peu, anomenat astràgal, es relaciona de manera anòmala amb altres ossos, especialment amb l’escafoide (o navicular). Això fa que el mitjà peu quedi rígid i que la planta del peu adopti una posició convexa, semblant a la forma d’un balancí.
En molts casos, la causa exacta és desconeguda. L’AVC es desenvolupa durant l’embaràs i no està provocat per una postura incorrecta del nadó ni per res que hagin fet els pares.
De vegades, es pot associar a altres alteracions congènites o a malalties neurològiques o genètiques. Per això, l’especialista valorarà si cal fer estudis addicionals.
És important que els pares sàpiguen que no és culpa seva i que hi ha tractaments per corregir la deformitat.
Senyals que poden notar els pares
Els pares poden observar alguns dels signes següents:
- Planta del peu convexa: la part central del peu sobresurt cap avall, formant una mena de balancí.
- Peu rígid: el peu no es pot col·locar fàcilment en una posició normal amb moviments suaus.
- Part davantera del peu elevada: l’avantpeu està desviat cap amunt i cap enfora.
- Taló en una posició anòmala: pot estar orientat cap avall i cap enfora.
- Dificultat per recolzar el peu correctament: sobretot quan l’infant comença a posar-se dret o a caminar.
La deformitat pot afectar un sol peu o tots dos.
Els primers mesos de vida, l’infant pot no presentar símptomes evidents de dolor. Tanmateix, a mesura que comença a posar-se dret i a caminar, l’alteració del recolzament pot dificultar la marxa i afavorir l’aparició de zones de pressió, durícies, molèsties i problemes amb el calçat.
Quan consultar
Quan observeu que la forma del peu no és l’adequada i que té dificultat per moure’l.
Com es diagnostica
El diagnòstic es fa mitjançant l’exploració física del nadó i proves d’imatge.
- Exploració clínica: el traumatòleg infantil examina la forma del peu, la seva mobilitat i la posició de les articulacions.
- Radiografies: permeten estudiar l’alineació dels ossos. En alguns casos es fan amb el peu en diferents posicions per confirmar que la deformitat és rígida.
- Altres proves: es poden demanar si se sospita que hi ha alteracions associades.
És important distingir l’AVC d’altres deformitats del peu, especialment del peu pla flexible, ja que el tractament és diferent.
Tractament
Actualment, l’abordatge combina la correcció progressiva mitjançant guixos seriats amb procediments quirúrgics limitats quan són necessaris. Aquesta estratègia busca evitar, sempre que sigui possible, els alliberaments quirúrgics extensos que històricament s’utilitzaven per corregir aquesta deformitat.
Tractament conservador: mètode de Ponseti invers
El mètode de Ponseti invers (Reverse Ponseti) és una tècnica de correcció progressiva inspirada en els principis del mètode Ponseti utilitzat per al peu bot congènit.
En l’astràgal vertical, les maniobres es fan en sentit contrari a les del peu bot, amb l’objectiu de reduir progressivament la luxació talonavicular i millorar l’alineació de l’avantpeu respecte al retropeu.
El tractament inclou:
- Manipulacions suaus i específiques del peu.
- Col·locació de guixos seriats, habitualment amb canvis setmanals.
- Correcció progressiva de la posició de l’avantpeu i del retropeu.
- Control clínic i radiològic de l’evolució.
El nombre de guixos depèn de la rigidesa inicial, de la gravetat de la deformitat i de la resposta individual.
L’aplicació d’aquesta tècnica requereix experiència específica, ja que una manipulació o un enguixat inadequats poden dificultar la correcció o afavorir la persistència de deformitats.
Tractament quirúrgic
Cirurgia mínimament invasiva
Després de la fase de guixos, molts pacients necessiten una intervenció quirúrgica limitada per completar i estabilitzar la correcció.
Segons l’anatomia i la reductibilitat de la deformitat, pot incloure:
- Reducció de l’articulació talonavicular: es recol·loca el navicular respecte a l’astràgal per recuperar l’alineació del mitjà peu.
- Fixació temporal amb una agulla de Kirschner: permet mantenir la reducció articular mentre cicatritzen els teixits.
- Allargament percutani del tendó d’Aquil·les: es fa quan persisteix una retracció que impedeix corregir l’equí del retropeu.
- Procediments complementaris limitats: en casos seleccionats, poden ser necessaris per corregir una retracció residual dels tendons o de la càpsula articular.
La tècnica exacta depèn de l’edat de l’infant, de la gravetat de la deformitat i del resultat obtingut amb els guixos.
Després de la intervenció, es manté la correcció amb immobilització i, posteriorment, s’estableix una pauta individualitzada d’òrtesis, exercicis i seguiment.
L’objectiu és obtenir una correcció estable amb la menor agressió possible a les estructures articulars i als teixits tous.
Quan cal una cirurgia més àmplia?
Tot i que les tècniques de correcció progressiva i de cirurgia limitada han reduït la necessitat d’alliberaments extensos en molts pacients, no tots els peus responen de la mateixa manera.
Pot ser necessari un tractament reconstructiu més ampli quan hi ha:
- Una deformitat rígida que no es pot reduir adequadament.
- Una luxació talonavicular persistent.
- Una deformitat residual significativa després del tractament inicial.
- Una recidiva que no respon a noves mesures conservadores.
- Una deformitat complexa associada a alteracions neuromusculars o sindròmiques.
En aquests casos, la planificació quirúrgica s’ha d’individualitzar acuradament per corregir la deformitat, preservar la funció articular i minimitzar el risc de rigidesa o de noves alteracions durant el creixement.
Evolució i recuperació
El tractament precoç permet millorar significativament l’alineació del peu i facilita l’obtenció d’un recolzament plantar funcional.
Les tècniques basades en guixos seriats i procediments quirúrgics limitats han mostrat resultats clínics i radiològics favorables, tot i que el pronòstic depèn de les característiques de cada pacient i del seguiment a llarg termini.
Els objectius del tractament són:
- Aconseguir un peu plantígrad, amb un recolzament adequat de la planta.
- Corregir la luxació talonavicular.
- Millorar l’alineació del retropeu i de l’avantpeu.
- Afavorir una marxa estable i funcional.
- Reduir el dolor i els problemes relacionats amb el calçat.
- Evitar, en la mesura del possible, intervencions quirúrgiques extenses.
- Disminuir el risc de deformitat residual i de recidiva.
En pacients amb malalties neuromusculars o síndromes associades, els resultats poden ser menys previsibles i el risc de recurrència pot ser més alt. Per això, el seguiment s’ha d’adaptar a les necessitats individuals.
Pot reaparèixer la deformitat?
Sí. L’astràgal vertical congènit pot presentar una recidiva després de la correcció inicial, sobretot quan persisteixen factors que afavoreixen la deformitat o hi ha una alteració neuromuscular associada.
A les revisions s’avaluen la posició del peu, la mobilitat del turmell, l’estabilitat de l’articulació talonavicular i l’evolució del recolzament plantar.
La persistència d’un peu convex, la pèrdua de correcció o l’aparició de dificultats funcionals han de motivar una nova valoració especialitzada.
El tractament d’una recidiva depèn de l’edat, de la flexibilitat del peu i de les alteracions presents. Pot incloure noves manipulacions i guixos, òrtesis o procediments quirúrgics addicionals.
Seguiment durant el creixement
La correcció inicial no s’ha de considerar el final del tractament. El seguiment és essencial per comprovar que el peu manté una alineació adequada i que la funció evoluciona favorablement.
Les revisions permeten detectar de manera precoç possibles recidives, valorar el desenvolupament musculoesquelètic i adaptar les mesures terapèutiques a cada etapa del creixement.
La freqüència de les visites s’estableix individualment, tenint en compte la gravetat inicial, la tècnica utilitzada, les malalties associades i l’evolució clínica.
Preguntes freqüents
L'astràgal vertical congènit és el mateix que el peu pla?
No. El peu pla flexible és freqüent durant la infància i se sol corregir parcialment en posar-se de puntetes o en descarregar el pes. L'astràgal vertical congènit és una deformitat estructural rígida, caracteritzada per una alteració de l'articulació talonavicular i una planta convexa. Requereix valoració i tractament especialitzats.
És el mateix que el peu bot?
No. Tot i que totes dues són deformitats congènites del peu, presenten una orientació i una alteració anatòmica diferents. El peu bot es caracteritza per una combinació de cavus, adducte, var i equí. En l'astràgal vertical, el peu presenta una deformitat convexa, amb retropeu en valg i luxació dorsal de l'articulació talonavicular. Per això, les maniobres de correcció i la seqüència d'enguixat són diferents.
Es pot tractar sense cirurgia?
Els guixos seriats permeten corregir progressivament una part important de la deformitat. Tanmateix, molts infants necessiten una intervenció quirúrgica limitada per completar la reducció i estabilitzar l'articulació talonavicular, a més de corregir l'equí residual quan hi és.
Quan s'ha de començar el tractament?
Es recomana fer una valoració especialitzada com més aviat millor després del naixement. El tractament precoç permet iniciar la correcció progressiva quan els teixits són més flexibles i facilita la planificació de les intervencions necessàries.
El meu fill podrà caminar amb normalitat?
L'objectiu és aconseguir un peu plantígrad i funcional que permeti desenvolupar una marxa estable. El pronòstic depèn de la gravetat de la deformitat, de la presència de malalties associades i de la resposta al tractament.
Necessitarà més intervencions durant el creixement?
No tots els infants necessiten noves intervencions. Tanmateix, alguns poden presentar deformitats residuals o recidives que requereixen tractament addicional. Les revisions periòdiques permeten identificar aquests problemes i actuar de manera precoç.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.