Peu equinovar
El peu equinovar és una deformitat congènita en què el peu del nadó neix girat cap endins i cap avall. Es tracta des de les primeres setmanes de vida amb el mètode Ponseti (guixos seriats, tenotomia i fèrula d'abducció), que corregeix la gran majoria dels casos sense cirurgia major.
- Edat habitual
- Des del naixement
- També anomenat
- Peu equinovar congènit · Peu bot · Talipes equinovarus · Clubfoot
Què és
El peu equinovar congènit, també conegut com a peu bot (congenital clubfoot), és una deformitat del peu present des del naixement que n’afecta la forma, la posició i la mobilitat. Requereix una valoració especialitzada en ortopèdia pediàtrica.
El peu presenta una combinació d’alteracions que fan que estigui orientat cap avall i cap endins. Pot afectar un sol peu o tots dos i, si no es tracta adequadament, pot dificultar la marxa i provocar dolor, limitació funcional i alteracions del recolzament.
És una de les malformacions congènites més freqüents de l’aparell locomotor: apareix aproximadament en 1 de cada 1.000 nounats, és més freqüent en nens que en nenes i en gairebé la meitat dels casos afecta tots dos peus. És una alteració congènita d’origen multifactorial. La causa exacta no sempre es coneix, tot i que hi intervenen factors genètics i del desenvolupament musculoesquelètic durant la gestació.
Pot presentar-se de manera aïllada, sense altres anomalies, o associar-se a determinades malalties neuromusculars, síndromes genètiques i altres malformacions congènites.
En la majoria dels casos no és conseqüència de res que hagin fet els pares durant l’embaràs i no es pot prevenir amb les mesures habituals de cura materna.
Cal distingir-lo del peu equinovar postural, una posició del peu per com estava col·locat dins l’úter, que és flexible i es corregeix amb facilitat.
La bona notícia és que la majoria dels infants amb peu equinovar poden aconseguir un peu funcional, flexible i pràcticament indolor amb un tractament adequat, iniciat de manera precoç i acompanyat d’un seguiment prolongat.
A la nostra unitat de Peu i Turmell Pediàtric abordem el peu equinovar des del naixement fins a l’adolescència, amb especial atenció al tractament inicial, la prevenció de les recidives i el maneig de les deformitats complexes.
Senyals que poden notar els pares
- El peu apunta cap endins i cap avall i no es pot portar suaument a una posició normal.
- El taló sembla petit i «alt».
- Aquestes alteracions apareixen combinades i en graus diferents. El peu sol ser més curt i tenir menys volum que el de l’altre costat quan l’afectació és unilateral.
- A diferència d’altres deformitats posicionals del nounat, el peu equinovar no es corregeix completament amb una mobilització passiva senzilla i requereix un tractament específic.
Quan consultar
L’ideal és valorar-lo en les primeres setmanes de vida: el tractament funciona millor com més aviat es comença. Si s’ha vist a l’ecografia de l’embaràs, es pot demanar una consulta prenatal per conèixer el tractament amb antelació.
Com es diagnostica
El diagnòstic és clínic: es fa explorant el nadó. No solen caldre radiografies. A la consulta també es fa una valoració global del nadó per descartar altres problemes associats.
Tractament
Tractament conservador: mètode Ponseti
El mètode Ponseti és el tractament de referència a tot el món. La Dra. Corominas s’hi va formar a la University of Iowa amb el Dr. Morcuende, al centre on es va desenvolupar el mètode. Té tres fases:
1. Guixos seriats. A cada sessió es manipula suaument el peu seguint una seqüència específica i es col·loca un guix des dels dits fins a l’engonal, que manté la correcció aconseguida. Els guixos es canvien habitualment cada setmana. Solen caldre entre 4 i 5 guixos, tot i que el nombre depèn de la gravetat i de la resposta individual del peu.
La correcció es fa de manera progressiva, respectant l’anatomia i la flexibilitat de les estructures del peu. No consisteix simplement a forçar el peu cap a una posició normal.
2. Tenotomia del tendó d’Aquil·les. En una gran proporció dels infants cal una petita intervenció, la tenotomia percutània del tendó d’Aquil·les, per corregir l’equí residual i aconseguir una dorsiflexió adequada del turmell. És un procediment breu, que es fa al final de la fase de guixos, habitualment a la consulta amb anestèsia local, i que permet allargar funcionalment el complex aquil·leocalcani. La tècnica anestèsica s’adapta a l’edat i les característiques del pacient. El tendó es regenera sol.
Després es col·loca un últim guix durant unes 3 setmanes perquè el tendó cicatritzi en la posició corregida.
3. Fèrula d’abducció (botes i barra). Evita que el peu es torni a deformar. Es porta 23 hores al dia durant els primers 4 mesos, després 18 hores al dia fins als 12 mesos i posteriorment només per dormir (12–14 hores), fins als 4–5 anys. És la fase més important per evitar recaigudes: la fèrula no serveix únicament per mantenir el resultat immediat, sinó per reduir el risc que la deformitat reaparegui durant el creixement.
És important que les famílies entenguin com col·locar-la, com revisar la pell i com identificar possibles problemes d’ajust. Les molèsties persistents, les lesions a la pell o les dificultats per mantenir la fèrula s’han de comunicar a l’equip mèdic.
Recidives i tractament quirúrgic
El peu equinovar pot presentar una recidiva durant el creixement, fins i tot després d’una correcció inicial satisfactòria. El risc augmenta quan no es manté l’ús de la fèrula segons les indicacions, tot i que també poden aparèixer recidives malgrat una bona adherència.
Els signes que cal vigilar inclouen:
- Reaparició del recolzament sobre la vora externa del peu.
- Tendència del peu a girar cap endins.
- Pèrdua progressiva de la dorsiflexió del turmell.
- Marxa de puntetes o elevació precoç del taló.
- Pèrdua de flexibilitat o reaparició de la deformitat.
Davant d’aquests signes, és recomanable fer una valoració especialitzada sense esperar que la deformitat progressi.
En molts casos, una recidiva inicial es pot tractar amb noves manipulacions i guixos seriats. Alguns infants necessiten tornar a fer servir la fèrula o modificar-ne la pauta.
Quan persisteix un desequilibri muscular, especialment una tendència a la supinació dinàmica del peu durant la marxa, pot estar indicada una transferència del tendó del tibial anterior. En casos seleccionats també poden caldre altres procediments sobre les parts toves o les estructures òssies.
El tractament es decideix de manera individualitzada, tenint en compte l’edat, la flexibilitat, el patró de marxa i els tractaments previs.
Evolució i recuperació
Amb un tractament ben fet i un seguiment adequat, la majoria dels infants amb peu equinovar idiopàtic poden aconseguir un peu funcional que els permeti caminar, córrer, fer esport i participar en les activitats habituals de la seva edat.
L’objectiu no és únicament obtenir una aparença normal del peu, sinó aconseguir:
- Un recolzament plantar adequat.
- Una mobilitat funcional del turmell i del peu.
- Una marxa eficient i estable.
- L’absència o la reducció significativa del dolor.
- La prevenció de deformitats residuals i recidives.
- La menor necessitat possible de cirurgia extensa.
El peu afectat pot conservar certes diferències de mida, volum muscular o mobilitat respecte al peu sa, especialment quan l’afectació és unilateral. Aquestes diferències no impliquen necessàriament una limitació funcional important.
El pronòstic depèn del tipus de peu equinovar, de la gravetat inicial, de les condicions associades, de la resposta al tractament i del seguiment durant el creixement.
La importància del seguiment fins a l’adolescència
El peu equinovar és una deformitat que requereix vigilància a llarg termini. Encara que la correcció inicial sigui satisfactòria, durant el creixement poden aparèixer noves alteracions de la posició del peu, de la mobilitat o del patró de marxa.
Les revisions permeten comprovar l’estabilitat de la correcció, avaluar el desenvolupament musculoesquelètic, identificar precoçment les recidives i adaptar el tractament a les necessitats de cada etapa.
El seguiment s’ha d’individualitzar i allargar durant el creixement, amb especial atenció als períodes en què es detecten canvis clínics o funcionals.
Peu equinovar complex, atípic i sindròmic
Els peus equinovars complexos, atípics o associats a malalties neuromusculars requereixen una planificació més específica.
Poden presentar més rigidesa, plecs cutanis profunds, escurçament del peu, deformitats persistents o una resposta menys previsible al tractament convencional.
En aquests pacients és especialment important adaptar les manipulacions, la tècnica d’enguixat, el seguiment i, quan correspongui, les indicacions quirúrgiques.
L’abordatge pot requerir la col·laboració d’especialistes en neurologia pediàtrica, genètica, rehabilitació, fisioteràpia i altres àrees, segons les necessitats de l’infant.
La cirurgia es reserva per als casos en què persisteix una deformitat rellevant o hi ha una alteració funcional que no es pot corregir adequadament amb mètodes conservadors.
Preguntes freqüents
El peu equinovar fa mal al nadó?
No. El peu equinovar no causa dolor al nounat, i els guixos del mètode Ponseti tampoc no l'haurien de molestar si estan ben col·locats.
El meu fill podrà caminar i fer esport amb normalitat?
Amb un tractament Ponseti ben fet i una bona adherència a la fèrula, la gran majoria dels infants caminen, corren i fan esport amb normalitat.
Es pot detectar abans de néixer?
Sovint es veu a l'ecografia del segon trimestre. Si és així, podeu demanar una consulta prenatal per conèixer el tractament abans del naixement.
Què passa si el peu equinovar s'associa a una malaltia neurològica o genètica?
En aquests casos cal adaptar el tractament i valorar les condicions associades. Pot caldre un abordatge multidisciplinari i un seguiment més estret.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.