Dolors de creixement

En resum

Els dolors de creixement són episodis de dolor a les cames que apareixen en alguns infants sans, habitualment a la tarda o a la nit, i solen afectar totes dues cames. Són benignes, desapareixen espontàniament i no danyen els ossos ni les articulacions. Tanmateix, si el dolor es localitza sempre al mateix punt, provoca coixesa o apareix al matí, és important consultar per descartar altres causes.

Edat habitual

Entre els 3 i els 12 anys, tot i que poden aparèixer fora d'aquest interval

També anomenat

Dolors nocturns benignes de les extremitats · Dolor benigne recurrent de les cames durant la infància

Què són

Els dolors de creixement són episodis recurrents de dolor a les cames que apareixen durant la infància, sobretot en edat preescolar i escolar. Solen afectar totes dues cames, especialment les cuixes, els panxells o la zona de darrere dels genolls. S’estima que afecten aproximadament el 10–20 % dels infants, tot i que la freqüència varia segons els estudis i els criteris utilitzats.

Malgrat el nom, no s’ha demostrat que aquests dolors els causi directament el creixement dels ossos. El seu origen no es coneix del tot. En alguns infants es poden relacionar amb l’activitat física acumulada durant el dia, la sensibilitat al dolor o altres factors individuals.

El dolor sol aparèixer al final del dia o durant la nit, pot despertar l’infant i desapareix al matí. És habitual que hi hagi dies sense molèsties entre els episodis. Els infants solen trobar-se bé, mantenen la seva activitat habitual i no presenten coixesa ni limitació funcional durant el dia.

El patró típic afecta les dues cames, tot i que la intensitat pot ser diferent en cadascuna. Quan el dolor és persistent, es concentra sempre en una zona concreta o s’acompanya d’altres símptomes, cal valorar si hi ha una altra causa.

Senyals que poden notar els pares

Els símptomes més característics són:

• Dolor a les cuixes, els panxells o darrere dels genolls.
• Molèsties que apareixen a la tarda, en anar a dormir o durant la nit.
• Episodis que poden despertar l’infant i desaparèixer al matí.
• Dolor que afecta habitualment totes dues cames, tot i que no sempre amb la mateixa intensitat.
• Dies sense dolor entre els episodis.
• Alleujament amb un massatge suau, calor local o consol.
• Estat general normal, sense febre, inflor ni envermelliment.
• Capacitat per caminar, córrer i jugar normalment durant el dia.

Quan consultar

Convé demanar una valoració mèdica si els episodis es repeteixen sovint, generen dubtes o interfereixen en el descans de l’infant. L’exploració permet comprovar que el patró és compatible amb dolors de creixement i descartar altres causes.

Consulta especialment si observes algun d’aquests signes:

• Dolor que afecta sempre una sola cama.
• Dolor localitzat en un punt concret de l’os o d’una articulació.
• Coixesa, dificultat per caminar o rebuig a recolzar la cama.
• Dolor al matí, durant el dia o que empitjora progressivament.
• Inflor, envermelliment, calor local o limitació del moviment.
• Febre, cansament notable, pèrdua de pes, pal·lidesa o altres símptomes generals.
• Dolor cada vegada més intens, persistent o que no desapareix entre episodis.

Quan és urgent?

Ves a una valoració urgent si l’infant presenta febre acompanyada de dolor intens en una extremitat, una articulació inflada o calenta, incapacitat sobtada per caminar o recolzar la cama, o un dolor intens d’aparició brusca. Aquests símptomes poden indicar una infecció o un altre problema que requereix atenció ràpida.

Com es diagnostiquen

El diagnòstic es basa principalment en la història clínica i l’exploració física. No hi ha cap prova específica que confirmi els dolors de creixement.

L’especialista preguntarà quan apareix el dolor, quant dura, on es localitza, si afecta una cama o totes dues i si desapareix del tot al matí. També valorarà l’activitat física, el descans i la presència d’altres símptomes.

Durant l’exploració s’examinen la manera de caminar, la mobilitat de les articulacions, la sensibilitat dels ossos i els músculs i la presència d’inflor o altres signes que puguin orientar cap a una causa diferent.

Quan el patró és típic i l’exploració és normal, generalment no calen radiografies ni anàlisis de sang. Si hi ha signes d’alarma, dolor localitzat o dubtes diagnòstics, el metge pot demanar proves d’imatge o anàlisis segons la sospita clínica.

Tractament

Tractament conservador

Els dolors de creixement no requereixen un tractament específic i solen millorar amb mesures senzilles destinades a alleujar les molèsties.

1. Massatge suau

Fer un massatge suau a les cames durant uns minuts pot ajudar a alleujar el dolor i a tranquil·litzar l’infant.

2. Calor local

Una manta tèbia o una bossa de calor embolicada amb una tovallola pot alleujar. S’ha d’evitar la calor excessiva i vigilar que no es produeixin cremades.

3. Estiraments suaus

Si l’infant els tolera, es poden fer estiraments suaus de les cames. No han de provocar dolor ni s’han de forçar.

4. Activitat física i descans

No sol caldre limitar el joc o l’esport si l’infant es troba bé i no té molèsties durant el dia. És recomanable mantenir una activitat física equilibrada i respectar el descans.

5. Medicació per al dolor

Si les molèsties són importants, el pediatre pot recomanar un analgèsic adequat a l’edat, el pes i els antecedents de l’infant. No convé donar medicació de manera repetida sense consultar si el dolor persisteix o canvia de característiques.

Les plantilles, els guixos i els tractaments quirúrgics no estan indicats per als dolors de creixement típics.

Tractament quirúrgic

Els dolors de creixement no necessiten cirurgia. No hi ha cap intervenció indicada per tractar aquest quadre.

Si el dolor és persistent, es localitza sempre a la mateixa zona o s’acompanya de coixesa o altres signes d’alarma, s’ha de revisar el diagnòstic per identificar, si n’hi ha, la causa real de les molèsties.

Evolució i recuperació

Els dolors de creixement solen evolucionar favorablement. Els episodis es poden repetir de manera intermitent durant mesos o anys, però tendeixen a desaparèixer amb l’edat i no deixen seqüeles.

• Durant l’episodi: el massatge suau i la calor local poden alleujar les molèsties en uns minuts.
• L’endemà: el més habitual és que l’infant es trobi bé i pugui caminar, córrer i jugar amb normalitat.
• Tornada a l’escola i a l’esport: no sol caldre interrompre les activitats habituals si no hi ha dolor durant el dia ni altres símptomes.
• Seguiment: si els episodis canvien de patró, apareixen durant el dia, provoquen coixesa o s’acompanyen d’altres signes, cal fer una nova valoració.

Tot i que el pronòstic és bo, és important no atribuir automàticament qualsevol dolor de cames al creixement. Una valoració adequada permet reconèixer el patró benigne i detectar els casos que necessiten estudi.

La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.