Tendinopatia aquil·liana en infants i adolescents
La tendinopatia aquil·liana és un problema del tendó d'Aquil·les, l'estructura que connecta els músculs del panxell amb l'os del taló. En infants i adolescents es pot relacionar amb una sobrecàrrega esportiva, un augment brusc de l'entrenament o una tensió excessiva de la musculatura posterior de la cama. El tractament sol ser conservador. És important distingir-la de la malaltia de Sever, que afecta l'apòfisi calcània i no el tendó.
- Edat habitual
- Principalment adolescents esportistes
- També anomenat
- Tendinopatia del tendó d'Aquil·les · Tendinitis aquil·liana · Dolor al tendó d'Aquil·les
Què és
El tendó d’Aquil·les és el tendó més potent del cos. Uneix els músculs bessons i soli amb el calcani i transmet la força necessària per impulsar-nos en caminar, córrer, saltar o posar-nos de puntetes.
La tendinopatia aquil·liana apareix quan el tendó no tolera adequadament les càrregues a què està sotmès i desenvolupa dolor i alteracions en la seva estructura. Tot i que sovint es fa servir el terme tendinitis, en els quadres persistents no sempre hi ha una inflamació pròpiament dita; per això el terme tendinopatia és més precís.
En adolescents que fan esport, es pot relacionar amb un augment ràpid dels entrenaments, curses i salts repetits, una recuperació insuficient entre sessions o tensió de la musculatura posterior de la cama. Un escurçament del complex bessó-soli pot contribuir a augmentar la tensió sobre el tendó, tot i que no n’és l’única causa.
La tendinopatia aquil·liana és menys freqüent en infants que en adults. Durant el creixement, el dolor a la regió posterior del taló pot procedir de l’apòfisi calcània, on s’insereix el tendó d’Aquil·les. Aquesta alteració, coneguda com a malaltia de Sever, requereix una valoració diferenciada perquè el seu origen i les pautes de tractament no són exactament els mateixos. En infants més petits, el dolor a la part posterior del taló ha de fer considerar especialment la malaltia de Sever.
Senyals que poden notar els pares
Els símptomes poden incloure:
- Dolor a la part posterior del turmell o al llarg del tendó d’Aquil·les.
- Molèsties en córrer, saltar, pujar escales o posar-se de puntetes.
- Dolor en començar l’entrenament o després de fer activitat esportiva intensa.
- Sensibilitat en tocar el tendó o la zona propera a la seva inserció al taló.
- Rigidesa matinal o sensació de tibantor al panxell.
- Disminució del rendiment esportiu o necessitat d’interrompre l’entrenament.
De vegades pot aparèixer un engruiximent localitzat del tendó. Tot i això, el dolor a la part posterior del taló sense sensibilitat al llarg del tendó pot correspondre a una malaltia de Sever o a una altra causa.
Quan consultar
És recomanable consultar un especialista si el dolor persisteix, limita l’esport o reapareix cada vegada que l’infant reprèn l’activitat.
Convé demanar una valoració quan:
- El dolor no millora en reduir temporalment la càrrega esportiva.
- L’infant coixeja o té dificultats per caminar o posar-se de puntetes.
- Hi ha inflor o engruiximent localitzat del tendó.
- Les molèsties apareixen també en repòs o durant la nit.
- El dolor es repeteix durant diverses setmanes o limita progressivament l’activitat.
Quan és urgent?
Cal una valoració urgent si apareix un dolor brusc i intens durant un salt o una cursa, es nota un espetec, hi ha una pèrdua sobtada de força per impulsar el peu o l’infant no es pot posar de puntetes. Aquests símptomes poden indicar una lesió important del tendó o una altra lesió aguda.
Com es diagnostica
El diagnòstic es basa en la història clínica i l’exploració física. L’especialista pregunta per l’activitat esportiva, els canvis recents en els entrenaments, la localització del dolor i la seva evolució.
Durant l’exploració es palpa el tendó d’Aquil·les per identificar la zona dolorosa, se n’avalua la continuïtat i es comproven la mobilitat del turmell, la força del panxell i la capacitat de posar-se de puntetes. També es valora la longitud del complex bessó-soli i la mecànica del peu.
Les proves d’imatge no són necessàries en tots els casos. L’ecografia pot ajudar a estudiar l’estructura del tendó quan hi ha sospita de tendinopatia. La ressonància magnètica es reserva per a situacions seleccionades, com dolor persistent, sospita de lesió important o dubtes diagnòstics. Les radiografies poden ser útils si se sospita una alteració òssia o una malaltia de l’apòfisi calcània.
En els infants en creixement és fonamental diferenciar la tendinopatia aquil·liana de la malaltia de Sever, i descartar lesions per sobrecàrrega i altres causes de dolor al taló.
Tractament
Tractament conservador
La majoria dels casos milloren amb un tractament no quirúrgic. L’objectiu és reduir la sobrecàrrega del tendó i recuperar progressivament la seva capacitat per suportar les exigències de l’activitat diària i esportiva.
1. Adaptació de l’activitat
Es recomana reduir temporalment les curses, els salts i els exercicis que provoquen dolor. No sempre cal suspendre tot l’esport: es poden mantenir activitats alternatives que no generin molèsties.
2. Fisioteràpia i exercicis específics
La fisioteràpia pot incloure exercicis progressius d’enfortiment de la musculatura del panxell, recuperació de la mobilitat i millora del control de la càrrega. El programa s’ha d’adaptar a l’edat, al grau de dolor i a l’esport practicat.
3. Estiraments
Quan hi ha escurçament de la musculatura posterior de la cama, els estiraments suaus del bessó i del soli poden ser útils. S’han d’individualitzar i evitar si provoquen dolor important, especialment quan el problema pot estar localitzat a l’apòfisi calcània.
4. Calçat i suports
Es recomana fer servir un calçat còmode i adequat per a l’activitat. En casos seleccionats, una elevació temporal del taló pot disminuir la tensió sobre el tendó, però s’ha de valorar individualment i no substitueix la rehabilitació.
5. Control dels símptomes
El fred local, aplicat amb una tela durant uns 10–15 minuts, pot ajudar a alleujar les molèsties després de l’activitat. Si el dolor persisteix, convé revisar el diagnòstic i la progressió dels exercicis abans d’afegir altres tractaments.
Tractament quirúrgic
La cirurgia és excepcional en infants i adolescents amb tendinopatia aquil·liana.
Només es contempla en situacions molt seleccionades, amb símptomes persistents malgrat un tractament conservador adequat i després de confirmar el diagnòstic i descartar altres causes. La indicació depèn de la lesió concreta i de la maduresa esquelètica.
No es recomana operar una tendinopatia habitual ni fer procediments d’allargament del tendó només per tenir dolor. Si hi ha un escurçament important del complex bessó-soli, cal determinar si realment contribueix al problema i si requereix un tractament específic.
Evolució i recuperació
El pronòstic sol ser favorable, tot i que la recuperació depèn de la gravetat dels símptomes, del temps d’evolució i de l’adaptació de la càrrega esportiva.
Com a orientació general:
- Primeres 1–2 setmanes: reducció de les activitats doloroses i adaptació de l’entrenament.
- Durant les 2–6 setmanes següents: recuperació progressiva de la mobilitat i inici o progressió dels exercicis de força, segons la resposta clínica.
- Tornada a l’escola: habitualment es pot mantenir, sempre que l’infant pugui caminar sense dolor important.
- Tornada a l’esport: quan camina sense dolor, ha recuperat la força i la mobilitat necessàries i pot córrer, saltar i fer els gestos específics del seu esport sense símptomes durant l’activitat ni després.
Els casos lleus poden millorar en unes setmanes, mentre que els quadres persistents poden necessitar diversos mesos de rehabilitació. No hi ha un termini únic vàlid per a tots els pacients.
El retorn a l’esport ha de ser gradual. Si el dolor reapareix en augmentar la intensitat de l’entrenament, convé reduir la càrrega i reavaluar el programa de recuperació.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.