Fascitis plantar en infants i adolescents
La fascitis plantar és una causa de dolor a la planta del peu, especialment a prop del taló. La fàscia plantar és una banda resistent de teixit que connecta el taló amb la part anterior del peu i ajuda a mantenir l'arc. En infants grans i adolescents pot aparèixer per sobrecàrrega esportiva o per tensió de la musculatura posterior de la cama. El tractament sol ser conservador.
- Edat habitual
- Adolescents i joves esportistes; menys habitual en infants petits
- També anomenat
- Dolor plantar del taló · Fasciopatia plantar · Inflamació de la fàscia plantar
Què és
La fàscia plantar és una estructura de teixit fibrós que s’estén des de la part inferior del calcani —l’os del taló— fins a la zona anterior del peu. La seva funció és contribuir a mantenir l’arc plantar i ajudar el peu a absorbir i transmetre les forces durant la marxa, la cursa i el salt.
La fascitis plantar es produeix quan aquesta estructura pateix una sobrecàrrega i apareix dolor, habitualment a la seva inserció al taló. Tot i que tradicionalment se’n parla com una inflamació, en els quadres persistents també hi poden intervenir canvis degeneratius i alteracions en la capacitat del teixit per suportar les càrregues.
En infants i adolescents no és tan freqüent com en adults. Pot aparèixer en joves que practiquen esports amb cursa i salts, especialment després d’augmentar bruscament la intensitat o la freqüència dels entrenaments. La tensió del tendó d’Aquil·les i de la musculatura posterior de la cama, així com determinats factors biomecànics, poden contribuir als símptomes.
És important diferenciar-la d’altres causes de dolor de taló pròpies del creixement, especialment la malaltia de Sever, que afecta l’apòfisi calcània. Tot i que totes dues poden produir dolor en una zona propera, l’origen i l’exploració clínica són diferents.
Senyals que poden notar els pares
Els símptomes més habituals són:
- Dolor a la part inferior del taló o a la zona interna de la planta del peu.
- Molèsties en fer les primeres passes al matí o després d’estar una estona assegut.
- Dolor que reapareix o augmenta en córrer, saltar o caminar durant períodes llargs.
- Sensibilitat en prémer la inserció de la fàscia plantar al taló.
- Rigidesa o sensació de tensió a la planta del peu i a la part posterior de la cama.
- Necessitat de reduir l’activitat esportiva a causa de les molèsties.
En alguns adolescents, el dolor millora en començar a caminar i torna a augmentar després d’una activitat prolongada. Si els símptomes persisteixen, poden limitar tant l’esport com les activitats quotidianes.
Quan consultar
Es recomana demanar una valoració per un especialista en ortopèdia infantil quan el dolor persisteix, reapareix sovint o limita la pràctica esportiva.
Convé consultar especialment si:
- El dolor no millora després de reduir temporalment l’activitat.
- L’adolescent coixeja o té dificultats per recolzar el peu.
- Les molèsties apareixen també en repòs o durant la nit.
- Hi ha inflor important, envermelliment o calor local.
- El dolor comença de manera brusca després d’un traumatisme.
- Hi ha febre, malestar general o dolor intens i progressiu.
Quan és urgent?
Si l’infant no pot recolzar el peu o té dolor intens després d’una lesió, ha de rebre una valoració mèdica urgent per descartar una fractura o una altra lesió important.
Com es diagnostica
El diagnòstic es basa principalment en la història clínica i l’exploració física. L’especialista pregunta on apareix el dolor, quan va començar, quines activitats fa l’infant i com evolucionen les molèsties amb l’exercici i el repòs.
Durant l’exploració es palpa la inserció de la fàscia plantar al taló, s’avaluen la mobilitat del turmell i la tensió del tendó d’Aquil·les i s’observen la forma del peu i la mecànica de la marxa.
No sempre calen proves d’imatge. Si el quadre és típic i l’exploració hi és compatible, la valoració clínica pot ser suficient. En cas de dolor persistent, símptomes atípics o sospita d’una altra lesió, es poden demanar radiografies o una ecografia. La ressonància magnètica es reserva per a situacions seleccionades en què cal estudiar altres causes possibles.
A la infància és especialment important descartar la malaltia de Sever, les lesions per sobrecàrrega òssia i altres causes de dolor al taló abans d’atribuir els símptomes a una fascitis plantar.
Tractament
Tractament conservador
La majoria dels casos milloren amb mesures conservadores. L’objectiu és reduir la sobrecàrrega de la fàscia plantar i recuperar progressivament la tolerància a l’activitat.
1. Adaptació de l’activitat esportiva
Es recomana reduir temporalment les curses, els salts i les activitats que provoquen dolor. No sempre cal suspendre tot l’esport: es poden mantenir activitats alternatives que no generin molèsties.
2. Estiraments
Els estiraments suaus de la fàscia plantar i de la musculatura posterior de la cama poden ajudar a reduir la tensió sobre el taló. S’han de fer de manera progressiva, sense provocar dolor intens.
3. Fisioteràpia
La fisioteràpia pot incloure exercicis de mobilitat, estiraments, enfortiment de la musculatura del peu i de la cama i una progressió controlada de les càrregues esportives. En els casos persistents, el fisioterapeuta pot valorar tractaments complementaris segons l’exploració i les característiques del pacient.
4. Calçat i suports plantars
Es recomana fer servir calçat còmode, amb bon esmorteïment i un suport adequat. Evitar caminar descalç sobre superfícies dures pot ajudar quan augmenta el dolor.
Les taloneres o les plantilles poden ser útils en determinats pacients, especialment si hi ha alteracions biomecàniques associades. No són necessàries de manera sistemàtica i s’han d’individualitzar.
5. Fred local
Aplicar fred protegit amb una tela durant uns 10-15 minuts pot alleujar les molèsties després de l’activitat. No s’ha de posar gel directament sobre la pell.
6. Tractaments complementaris
Si el dolor persisteix malgrat les mesures habituals, és important revisar el diagnòstic i el programa de rehabilitació. Algunes tècniques físiques es poden valorar de manera individualitzada, tot i que l’evidència específica en infants és limitada i no totes han demostrat un benefici clar.
Les ones de xoc no són un tractament inicial habitual en pacients pediàtrics i, si es consideren, s’han de reservar per a casos seleccionats sota valoració especialitzada.
Tractament quirúrgic
La cirurgia és excepcional en infants i adolescents amb fascitis plantar. Abans de plantejar una intervenció, cal haver confirmat el diagnòstic i el fracàs d’un tractament conservador ben fet durant un període suficient.
En casos molt seleccionats i persistents, es poden considerar procediments sobre la fàscia plantar o sobre estructures que contribueixen a una tensió excessiva, però no són necessaris en la gran majoria dels pacients en edat de creixement. La decisió s’ha d’individualitzar, tenint en compte la maduresa esquelètica, la causa del dolor i els riscos de cada procediment.
Evolució i recuperació
El pronòstic sol ser favorable, tot i que la recuperació pot ser gradual. La durada depèn de la intensitat dels símptomes, del temps que fa que hi ha dolor i de la capacitat d’adaptar l’activitat esportiva.
Com a orientació general:
- Primeres 2-3 setmanes: adaptació de l’activitat, mesures per alleujar el dolor i inici d’exercicis suaus.
- Durant les 4-8 setmanes següents: progressió dels exercicis de mobilitat i força, segons la resposta clínica.
- Escola: habitualment es pot mantenir, sempre que el dolor permeti caminar amb comoditat.
- Tornada a l’esport: quan l’adolescent camina sense dolor, tolera els exercicis de cursa i salt i no té més molèsties després de l’activitat.
Alguns casos milloren en poques setmanes, mentre que els quadres persistents poden necessitar diversos mesos de tractament i seguiment.
La tornada a l’esport ha de ser progressiva. Si el dolor reapareix en augmentar la intensitat de l’entrenament, convé reduir temporalment la càrrega i revisar la progressió amb l’especialista.
La informació d'aquesta pàgina és orientativa i no substitueix la valoració d'un especialista. Si et preocupa el peu del teu fill, demana cita amb mi.